«Que inventin ells i nosaltres ens aprofitarem de les seves invencions” va dir de forma equivocada Miguel d’Unamuno oblidant o desconeixent, que perquè hi hagi descobriments, avenços i innovació tecnològica es necessari un esforç continuat en R+D, que dona beneficis acumulatius que en molts casos no son ni previsibles en el moment de realitzar-los.
Arreu de l’arribada de les vacunes del COVID-19 tothom – o quasi tothom – ha descobert que aquesta fita científica, no és el resultat de l’actuació dels últims 10 mesos, sinó que si ha estat possible es perquè darrera hi havia un esforç previ i continuat de recerca i desenvolupament (R+D).
Així hem conegut que la tecnologia bioquímica que sustenta les vacunes de BioNtech-Pfizer i Moderna és fruit de la investigació sobre les potencialitats i funcionalitats de l’ARN per obtenir aquestes medicines i que la investigadora hongaresa Katalin Karikó ja desenvolupava fa quasi 40 anys.
Aquelles investigacions han donat lloc a un canvi disruptiu en l’obtenció de vacunes. Si el sistema tradicional de vacunació consisteix en injectar un virus debilitat per tal que el cos generi el anticossos corresponents, ara en les noves vacunes allò que s’injecta és un “petit missatge d’ARN” que fa que les pròpies cèl·lules de la persona tractada amb elles fabriquin la proteïna que els guarirà en cas d’infecció.
Que allò que investigava sonava tan rupturista ho demostra el fet que quan als anys 90 Karikó va sol·licitar 10.000 € d’ajut per continuar la seva investigació, la farmacèutica Merck & Co (MSD) no va considerar rendible fer-ho.
Afortunadament, la investigadora va poder prosseguir la seva recerca en els laboratoris d’institucions universitàries públiques franceses i americanes. I després d’experimentacions no sempre reeixides, col·laboracions amb altres investigadors, intents d’aplicació d’aquesta tecnologia en altres malalties com el càncer o la SIDA (VIH).
Els avenços acumulats en aquestes investigacions han permès que tinguem la falsa sensació de que en “només” 10 mesos s’ha pogut disposar de vacunes eficaces contra aquesta pandèmia. Però no es així, aquest descobriment és fruit de molta R+D desenvolupada durant molt anys
El nivell d’inversió en R+D a Espanya i a Catalunya és històricament baix. L’anèmia que patim no es nova i corre paral·lela a la històrica vocació i devoció dels capitals autòctons per desenvolupar sectors econòmics orientats al benefici a curt, la economia especulativa o la producció de bens i serveis de baixa qualitat. Invertir en coneixement és invertir a llarg termini i aquesta no és l’estratègia majoritària preferida.
La capacitat d’aquest sectors per condicionar les polítiques publiques i la seva animadversió per el mon investigador universitari ha aconseguit que especialment els governs de la dreta no prestessin el interès inversor que la R+D necessita.
La línia apuntada pel govern Zapatero, primer, i ara pel de Pedro Sánchez en el sentit de enfortir la R+D, va en la direcció correcta. Orientar part dels 140.000 milions d’euros que Espanya ha de rebre del Pla Europeu de Recuperació, transformació i resiliència al desenvolupament d’una economia més sostenible es indestriable de reforçar la R+D, de aprofundir en la transferència dels coneixement des de la universitat i el centres de coneixement fins a les empreses.
No es tracta de que “inventin” ells, sinó que inventem amb ells. I per això cal crear un teixit investigador potent que en col·laboració amb el conjunt de la societat ens pugui situar dins les xarxes globals de desenvolupament del coneixement aplicat.
Josep Maria Rañé
Sindicalista i ex conseller de Treball de la Generalitat
@jmrane
