Els missatges de Ferrovial

Una de les moltes disputes que el Govern de JxCat-ERC ha anat protagonitzant al llarg del seu mandat ha estat la de Ferrovial. Fem memòria: El passat mes de juny, l’adjudicació directa per via d’urgència i sense concurs públic de 17’6 milions d’euros per treballs de rastreig de contactes de persones amb Covid19 a Ferroser  (filial de Ferrovial)  obria una allau de critiques per part del sector sanitari i dels partits polítics i suposava un dels habituals xocs entre socis de govern al que els catalans i catalanes ens hem anat acostumat setmana rere setmana: mentre al Departament de Salut, dirigit per ERC, es defensava que s’estava mirant de fer el millor per contenir la pandèmia, la consellera de presidència, de JxCat, reclamava al departament que escoltés la comunitat mèdica.

I és que, un cop es va saber de la contractació de Ferroser, vam veure a Metges i infermeres protestar per la privatització dels seguiments, una queixa a la que s’hi van afegir Comuns, Socialistes i CUP, que va presentar una moció al Parlament reclamant rescindir el contracte. El fet curiós arriba quan en el punt d’aquesta moció en que s’insta el Govern a rescindir de forma immediata el contracte amb Ferrovial, s’hi abstenen Cs i PP, i el voten a favor la resta de grups, inclosos  ERC i JxCat. Aleshores vam veure a Lluís Guinó (JxCat) explicant que el contracte amb Ferrovial era incoherent amb empoderar l’atenció primària, i a Ernest Maragall (ERC) demanant a la resta a no instal·lar-se en l’anècdota i treballar en una nova legislació perquè els contractes no es puguin concentrar en mans de grans empreses. 

Així doncs, i sense voler-me “instal·lar en l’anècdota”, el mateix Govern va demanar-se en seu parlamentària rescindir de manera immediata un contracte que, sabem ara, cinc mesos després, que segueix vigent, i al que, a més, se li ha afegit la pròrroga del contracte del 061, que aportarà a Ferrovial 10’5 milions d’euros més.

Es ben cert que es tracta de dos contractes diferents: El del 061 va entrar en vigor el 2018 amb una durada prevista de 4 anys, mentre que el dels rastrejadors porta cinc mesos vigent, des de primavera, però vistos els fets, el cas Ferrovial ens permet definir alguns missatges.

El primer, la degradació institucional: El que diu el Parlament és paper mullat, i no només és en aquest cas de Ferrovial,  podem trobar molts casos d’incompliment sistemàtic de les mocions aprovades pel Parlament i que afecten temes tan importants com l’emergència educativa, la salut, i les polítiques socials; Però és que a més, aquesta degradació no es queda al Parlament, sinó que esquitxa de Ple el Govern i la ciutadania veiem perplexa com els socis treuen els seus draps bruts per les finestres del Palau, filtrant esborranys, fent tuïts que anuncien coses encara no tancades, etc, per després mirar d’aturar la imatge de degradació amb rodes de premsa conjuntes i fotografies donant-se la mà que tots sabem que són com posar una tireta en una ferida que requereix de fil i agulla per suturar-se.

El segon, que per molt que ERC i JxCat es tirin els plats pel cap, la seva intenció és, junts, seguir tirant. I dic tirant, que no avançant ni funcionant, perquè avançar i funcionar és el que fa molt que no fa la política catalana. Molt més del que fa que la pandèmia ens acompanya. El país va tirant mentre els dos socis es bronquejen mirant de marcar el que suposadament és la seva línia política, molt important d’ensenyar, sobretot ara que ja hi ha data per a les eleccions.

I el tercer, més que definir un missatge, és la generació d’un dubte: De debò es creu ERC que l’alternativa a la privatització és una sanitat pública forta i dotada de pressupost suficient?

Tan Vergés com Aragonès van afirmar fa 5 mesos que s’estaven replantejant els contractes signats. Puc arribar a entendre que en moments delicat com aquest, s’hagi d’anar amb peus de plom, i no desfer un servei necessari fins que no hi hagi una alternativa igual de forta, però no puc entendre demanar perdó per equivocar-te i després seguir reiterant en l’error. Per què aquest joc de la puta i la Ramoneta? Per què tirar la pedra i amagar la ma?

En política el que ens cal és més coherència: Si defenses una cosa, és allò que has de fer. Després no et pots queixar quan escoltis a la ciutadania dubtant de les teves idees, ni et posis les mans al cap per aquest creixent virus de la desafecció.