Des del juny del 2018 fins al febrer del 2019, Rosa Botella i Jesús Àngel Prieto van entrevistar a 29 persones preguntant-los si el conflicte polític els havia afectat en l’àmbit emotiu, en el seu estat d’ànim, les seves relacions familiars, d’amics o laborals. La voluntat dels autors era verificar si el procés català (la voluntat d’una part de la població i dels seus líders de provocar la independència de Catalunya), havia anat més enllà d’un debat polític, i havia generat un trencament social de caràcter emocional amb conseqüències constatables.
Les preguntes han estat aquestes: el procés català ha afectat les teves relacions afectives? Ha generat dificultats de relació en l’àmbit familiar, d’amistats o laborals? Ha canviat el vostre entorn relacional de manera transitòria o bé permanent? Podreu superar aquesta situació? La recerca dels participants ha estat a partir d’amics i d’amigues, familiars, companys i companyes de feina, amics d’amics… cercant un contacte que facilités una conversa propera. Evidentment hem cercat persones de diferents sectors laborals, polítics, acadèmics, sindicals, de gènere, d’edat i d’ubicació geogràfica.
La idea era presentar un conjunt de persones que representessin transversalment el cos social: des de persones de certa rellevància acadèmica o política, a persones de “peu de carrer”, tot entenen que les opinions i les vivències responen a aquell principi democràtic d’igual valor: “una persona, un vot”. Les entrevistes -fetes entre el juliol de 2018 i el febrer del 2019- reviuen l’impacte dels fets polítics de setembre i octubre del 2017, període que sens dubte va ser d’una alta intensitat.
L’aposta formal va ser filmar als entrevistats en el seu espai més còmode, creant una relació personal i amb una cinematografia directa i respectuosa. No s’utilitza música per sota de les seves veus, per no incorporar continguts comunicacionals intencionats, així com s’ha consensuat amb tots els participants els resultats dels seus comentaris en l’edició final. En un documental la idea és el motor del projecte, però són els participants els autèntics creadors del guió (Marina Subirats, Joan Manuel Treserras, Marcos Delgado, Joan Abellà, Maria Comín, Alex Ramos, Ricardo Fernández Aguilà…).
En aquest sentit el treball d’edició intenta endreçar aquests continguts generant un diàleg, un fil conductor que vagi creant un meta-discurs on cada participant juga un paper complementari. Els realitzadors varen anar recopilant (amb una petita càmera) visions intuïtives i directes del paisatge de Catalunya, durant el temps de rodatge de les entrevistes, sense anar a cercar esdeveniments o espais específics, només aquells que casualment s’anaven trobant. Aquestes imatges apareixen puntuant el discurs, generant continguts de caràcter més metafòric que directe. Es va prendre la via judicial per resoldre el conflicte, ara (2020) sembla que s’inicia la via política, però no podem oblidar l’esfera emocional. Et recomanem FERIDA OBERTA, un documental a la recerca de l’empatia perduda en un país trencat per la meitat que pots seguir a través d’aquest enllaç https://vimeo.com/ondemand/feridaoberta
Jaume Moreno
Periodista
@emetent
Benvolgut Jaume,
no puc mes que ferta costat incondicional i total en els teus elogis del documental “Ferida Oberta”. Crec que cal difondr’el per tota Catalunya i Espanya, i també mes enllà dels Pirineus. Aquest documental m’ha evocat i recordat que jo estic ferit des de el setembre del 2017, doncs m’han exclòs de Catalunya i ni tan sols m’admeten com a català. No em deixen discrepar ni donar raons. Estic ferit, per les mentides i falsedats que han escampat al meu voltant. Estic ferit, pel menyspreu, odi i violència que destil·len envers qui no congrega amb les seves rodes de molins. Estic ferit i avergonyit per les preses en imposar la seva mesquina democràcia i un supremacisme llefiscós i obsolet. Estic ferit, per que han desvetllat en mi odi i set de venjança. Espero que quan les meves ferides cicatritzin, el meu odi i set de venjança (i també els d’ells), se’n vagin ben lluny. Serà difícil que les meves cicatrius no es vexin i al veure-les, serà difícil oblidar qui me les ha fet. Serà penós que el dolor que tota cicatriu arrossega em recordi el malson durant molt de temps. Estic ferit i se que la cicatriu em produirà records i dolor. Catalunya ferida, trencada i dolorida pels quatre cantons: ¡quina llàstima!
Gràcies Jaume, gràcies Rosa Botella i Jesús Àngel Prieto per fer-me conscient de la meva profonda ferida, Temi
Hola José Vives. No has podido plasmar en palabras lo que mucho pensamos y sentimos . Estaba leyendo tu comentario y parecía que estabas dentro de mi cabeza. A veces, he tenido la sensación con esta crisis que era único que me sentía así, era de una tristeza increible, porque la mayoría de amigos, conocidos, compañeros y ciertos familiares apostillabsn el discurso hegémonico, lo cual creaba en mí una incomprensión y complejo absolutos.
Doy gracias a los directores de dicho documental, así como a los testimonios que en él se reflejan. Y por supuesto a ti por tu sincero y certero comentario.
Hola José Vives. No has podido plasmar mejor en palabras lo que mucho pensamos y sentimos . Estaba leyendo tu comentario y parecía que estabas dentro de mi cabeza. A veces, he tenido la sensación con esta crisis que era único que me sentía así, era de una tristeza increible, porque la mayoría de amigos, conocidos, compañeros y ciertos familiares apostillabsn el discurso hegémonico, lo cual creaba en mí una incomprensión y complejo absolutos.
Doy gracias a los directores de dicho documental, así como a los testimonios que en él se reflejan. Y por supuesto a ti por tu sincero y certero comentario.