Al principi de la Covid-19 tothom parlava que en el món postpandèmic res tindria a veure amb el món anterior… Jo també pensava que la nova realitat seria millor, encara que haguessin pagat un preu molt car, però cada dia soc més pessimista.
S’han produït canvis que s’haurien de valorar positivament: el comerç electrònic que molta gent ha comprovat els avantatges i que segur que compartirà. El teletreball combinat amb el presencial contribuiria a la reducció de les emissions de CO2 i guanyaríem en qualitat de vida, en salut i qualitat acústica… L’educació universitària també podria ser útil. I els cicles de cursos en forma conferències o conferències puntuals en directe… A mi m’estalviarien hores de transport. En el fons penso que tot s’organitza pensant en el cap i casal, però hi ha gent que viu a hores de distància.
Fa dies que veig que la realitat va per un altre costat. Entenc que és molt important activar l’economia, però les imatges sembla avalar que el més important és obrir terrasses de bars, que els jugadors comencin a entrenar, tornar a obrir les platges de mil maneres per embrutar les aigües cristal·lines… Hi ha coses més importants i urgents.
Fa pocs dies, la Iolanda Pàmies proposava noves fórmules culturals en convivència amb les receptes anteriors centrades en la música. Penso que són extrapolables a altres manifestacions artístiques: conferències, cursos, teatre i cinema i una font de negoci. Fórmules que hauran de substituir o conviure amb les experiències anteriors, explorem-les! Treballem per crear noves melodies. Trèiem alguna cosa positiva! Ajudem a crear un planeta més habitable.
