Que difícil és dir adéu a la gent que estimes. Que difícil resulta acomiadar-se de l’Àfrica. Tenim el record del seu somriure, de la seva vitalitat. Tenim, sobretot, un forat immens. Un buit fet d’incredulitat. Com pot ser que el virus se l’hagi emportat just a ella, que ens semblava indestructible, que era una força de la natura. La vitalitat i l’optimisme fetes persona.
Que difícil és trobar paraules per expressar alhora la tristor d’haver –la perdut i l’alegria de ser d’aquells afortunats que vàrem tenir la sort de conèixer-la. Senzillament no hi ha paraules. Només sentiments barrejats. La pena de saber que no la tornarem a sentir riure, l’agraïment d’haver-nos ensenyat que la vida s’ha de beure a glopades i sense mesura; l’alegria del temps compartit i l’enyorança dels moments que encara ens quedaven per compartir. Que eren molts.
Et recordarem oberta, valent i capaç de creure en les persones. Et recordarem tenaç i lluitadora. Però, sobretot, et recordarem compartint aquella alegria amb què ens encomanaves la teva vitalitat.
Ens has deixat una tristesa infinita. Un dolor a l’ànima que no voldries que sentíssim. Perquè vas ser moltíssimes coses amiga Àfrica, i per damunt de totes la personificació de la vida.
La teva gent del Còrtum
Te conocí hace poco tiempo, pero has dejado en mí una gran huella. Nunca te olvidaré, luchadora. Que la tierra te sea leve.
Para los estadistas, políticos y medios de comunicación son números pero para nosotros son familia, amigo, compañeros, que se nos van
Viviste para luchar y te fuiste luchando.
Linda mujer, de palabras y hechos de dulzura y compromiso. Espero que alguna estrella siga tus paso de mujer bella. Allí brillará tu “alma”, como lo hiciste aquí en la tierra.
Siempre te querré querida amiga y compañera.