La pandèmia causada pel coronavirus ha suposat un repte desconegut fins ara pels sistemes sanitaris i polítics d’arreu del món. El que fa poc més de tres mesos era una certesa, avui són dubtes. Exemples n’hi ha molts, només cal recordar que algun dels “experts més nostrats”, catalogava el virus com un refredat… Canvis de criteris, d’opinions estan a l’ordre del dia.
Si hem aprés alguna cosa és que ningú te la certesa total, a dia d’avui encara és difícil de preveure com i quan acabarà aquest malson. El que sí sabem es que la humanitat , tal com la coneixem, està contra les cordes, que ens estem jugant el futur dels nostres fills i que calen solucions globals…
Amb el virus hem descobert -ja era hora-, al igual que José Arcadio Buendía, que la terra és rodona com una taronja. Que el que passa a l’altra punta de món també ens afecta. Ho sospitàvem amb el canvi climàtic, ara ho constatem amb el COVID. Ja n’hi ha prou de negar l’evidència. Xoquem amb presents i futurs cada vegada més incomprensibles i misteriosos, que ens obliguen a renovar i replantejar les nostres habilitats i la nostra manera de viure. Hauríem de tenir clar que en cap cas podem fer bona la frase d’Albert Camus: “El pitjor de la pesta no és que mata els cossos, sinó que despulla les ànimes i aquest espectacle sol ser horrorós”.
Per tant, com a primera mesura, ens cal remar tots en la mateix direcció. No tapem la nostra merda escampant la dels demés, reconeguem que tots ens hem equivocat i que , malauradament, ens seguirem equivocant. Tractar el tema d’una manera local, mirant-se el melic, és un error brutal , a més, a la llarga afavoreix els populismes més insolidaris i reaccionaris.
Per acabar us deixo uns versos del mestre Machado. Tant de bo en féssim cas!
¿Tu verdad? No, la Verdad,
y ven conmigo a buscarla.
La tuya, guárdatela.
Enric Llorens
@enricllorens
