Tothom coincidim en que ens trobem en un moment de complexitat a la política catalana i espanyola. La reivindicació independentista ha fet esclatar un consens constitucionalista amb tints conservadors que no podia durar eternament. Cap Constitució dura per sempre, certament i segurament la nostra ha tingut força consistència per a superar una transició cap a la democràcia prou exemplar i consolidar una reforma territorial i política en l’establiment del sistema de les autonomies. Es fa del tot evident, a dia d’avui, que la construcció i desenvolupament estable d’un futur a Espanya, passa clarament per una evolució democràtica a partir de les actuals autonomies.
Si be es cert que no totes les comunitats autònomes poden viure amb la mateixa intensitat i presa aquesta realitat, a Catalunya més de la meitat de la població ens trobem en la necessitat d’encetar un procés de reforma ferma i estable cap a un major nivell de autogovern i, alhora, responsabilitat. Per la gent d’esquerres, el camí és la construcció federal del nostre Estat, a partir del reconeixement de les diferències culturals i sociològiques dels diferents pobles que l’integren i d’un entramat institucional clar i eficient que vetlli per la equitat i igualtat de drets a tot l’estat.
Ens trobem en un moment de “reconeixement” de la crisi política que ja tota Espanya incorpora com un fet. Cercar les solucions també està en l’agenda dels projectes polítics i socials, amb una expectativa prou consistent en la taula de diàleg entre el govern espanyol i el govern català. Per que els canvis no són negatius si responen a necessitats evidents; per que el progrés sempre beneficia a la majoria i per que cap ordre polític inamovible pot estar per sobre del benestar i la justícia. Les esquerres hem estat al davant de les revolucions contra realitats injustes i, ara, la situació catalana ens interpel·la per ser artífexs d’una nova transició; la transició federal.
De la mateixa forma que l’independentisme va dissenyar i intentar aplicar un «full de ruta», que pot seguir els propers anys tenint els mateixos objectius, però altres estratègies polítiques, també la transició federal ha de poder imaginar-se i pensar-se a partir de la realitat actual, a nivell europeu, espanyol i català, de forma que l’alineament d’esforços sigui sinèrgic i efectiu. Si s’ha d’esperar que la població vagi renunciant a l’independentisme, per manca d’èxit o credibilitat, en un goteig esgotador, no només serà etern si no injust per a la ciutadania i per la convivència col·lectiva.
Si ens acomodem, per altre banda, a que coexisteixin dues realitats antagòniques instal·lats en una deriva hiperpolititzada d’una societat democràtica, que impedeixi el creixement econòmic, la convivència social i la pau, en definitiva, estarem eludint una responsabilitat clara de lideratge i estimació cap la pròpia Catalunya i la seva gent.
Acordar l’actitud entre les parts a construir el futur federal es, per tant, molt important en els seu procès inicial. Més que abordar cóm, amb quins instruments i formules, que els i les acadèmiques ja han elaborat, ens interessa fixar el «cap a on», amb quins agents, amb quin mètode i amb quin ritme s’ha d’articular la transició federal. Val a dir, en aquest punt, que molts juristes assenyalen encertadament que la Constitució actual ja permet fer avenços en temes fiscals o de redistribució de competències encara que, segurament, no totes les comunitats autònomes estan en el mateix punt per entomar-les.
El principi bàsic de «lleialtat federal» que està precedit pel concepte de «cultura federal» de la que encara estem lluny, només es pot basar, a banda de les dades objectives i el principi social com a bandera, en una política de compromisos compartits a curt, mig i llarg termini. El viatge al federalisme, a Espanya i en la situació en la que ens trobem, demana uns lideratges cooperatius i transparents, unes lògiques per a la construcció comuna i no per a la destrucció de l’altre. Canviar aquesta tendència, que per cert agrairà i molt la ciutadania, pot requerir molt de temps, però no hi ha cap altre camí, per que aquesta crisi pugui esdevenir l’oportunitat per a créixer més com a país democràtic i fer que els nostres conciutadans i conciutadanes es puguin dir «europeus».
La coincidència federalista als països europeus es rellevant, a més, per enfrontar reptes socials i econòmics que poden capgirar l’estatus quo del nostre continent. I no només per que aquests puguin significar un perill per a la pau democràtica espanyola, si no per que està emergit de forma generalitzada un altre realitat des de la extrema dreta més desacomplexada, més orientada a la negació de la diversitat, més reaccionaria i perillosa, per tant, a qualsevol avenç democràtic o, fins i tot, conservació dels drets i llibertats assolits amb tant d’esforç.
One thought on “Oportunitat federal”