El proppassat diumenge, el jugador de futbol Moussa Marega, jugador de l’Oporto, abandonava el camp de futbol on jugava perquè a l’estadi li xiulaven i feien sons imitant a un mico. La situació de masses enfervorides cridant barbaritats es dona amb certa freqüència també als nostres estadis.
Vull recordar l’escandalosa escena viscuda al Benito Villamarín on una bona part del públic cantava a favor de la violència de gènere perquè el jugador Rubén Castro estava en un procés judicial denunciat de maltractament, en quatre ocasions, per la seva ex parella. Una part del públic cantava: “Alé, Rubén Castro, alé, no va ser la teva culpa, era una puta, ho vas fer bé”.
A una linier a Cadis li van escridassar: “Tant de bo Franco aixequés el cap i us enviés al vostre lloc, que és la cuina” “Ves a fregar que aquest no és el teu lloc”.
Tots recordem quan a Eto’o li van cridar, mico, negre, ximpanzé a Getafe i a Saragossa. O els crits al Dinamo de Kiev al brasileny Taison o contra Mario Balotelli o Lukaku, o a Neymar.
El cas és que quan Marega decideix marxar, l’àrbitre li treu la tarja vermella, que sí, serà tot lo legal que calgui, però diu molt de la situació que vivim. O quan els seus propis companys diuen que està boig amb senyals de mans al cap.
Es pot quedar la massa racista o masclista al marge de la llei? Les sancions que hi ha al voltant de tots aquests fets o són menors o no hi son. Necessitem que la llei actuï i que sigui exemplificadora. No es pot consentir que darrera la multitud s’amaguin conductes més que reprovables.
Àfrica Lorente Castillo
Escriptora
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum
Si tens interès en rebre els Àtoms regularment, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org