Assetjant versus cooperació

Des del 2013, el dos de mig se celebra el dia internacional de
l’assetjament escolar per conscienciar a la població d’una xacra que
ha existit sempre i que va en augment amb unes conseqüències
tremendes.


Els dies internacionals serveixen per fer balanç, per posar de
manifest un fenomen amb un gran nombre d’implicats que en
aquest cas són: l’alumnat còmplice, l’agressor (majoria nois) i la
víctima. Les xifres són: 20% de l’alumnat pateix assetjament.
Només 2 de cada 10 casos s’investiguen. Espanya és el sisè país
de la UE amb més suïcidis per aquesta causa. D’altra banda, la
possible solució, en aquest cas per part del D’E, és un protocol de
prevenció i intervenció que segons els professionals és complicat i
feixuc d’aplicar.


Enquestes realitzades a l’alumnat apunten algunes qüestions a
considerar: augment de les agressions en grup. L’assetjador es creu
millor que els altres. Les característiques de l’assetjat van des de la
seva forma física fins a l’alumnat amb bons resultats escolars. I la
més interessant creuen que la solució en primer lloc és, la unió
entre els companys, en segon lloc, l’ajuda del professorat i en tercer
lloc, l’ajuda dels pares. No ho podien expressar millor. Segons el
psicòleg David Johnson: «Com més competitiva és una escola, més
bulling hi ha».

Maite Moreno
Escriptora

@maite_mmorenoc 

Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum

Deixa un comentari