La majoria d’analistes i periodistes que van valorar la setmana passada els resultats electorals de les eleccions generals del passat 28 d’abril coincidien en el fet que l’alta participació va facilitar una victòria de l’esquerra. A Catalunya, tot i que la participació va ser molt elevada, criden molt l’atenció algunes dades.
Però anem a pams. Sant Cugat del Vallès és el sisè municipi a l’estat espanyol amb més renda per càpita (45. 901 euros) entre les localitats que tenen més de 1.000 habitants. En aquesta ciutat del Vallès Occidental, que és un feu convergent des de fa anys, la zona, en termes electorals, que va tenir més abstenció va ser del 23’7%. Cal tenir en compte, però, que a la majoria de col·legis electorals d’aquesta localitat l’abstenció rondava el 15% (aproximadament). Aquesta situació contrasta, i molt, amb la realitat que presenta el barri de Sant Roc de Badalona. L’abstenció electoral en un col·legi del barri de Sant Roc és esfereïdora: 61,6%.
Per entendre’ns, això indica que només quatre de cada deu habitants d’una zona electoral d’aquest barri badaloní van anar a votar. Però, si a més, ens fixem amb les dades podem observar com entre les opcions polítiques més votades no hi ha cap partit independentista. Les conclusions a extreure són vàries. En primer lloc, l’abstenció pot tenir diferents factors: cansament o desconfiança en la classe política, desinterès o, el que és pitjor, desconeixement. Sant Roc és històricament un dels barris més pobres de Catalunya. Si bé és cert que la renda té un paper important, la majoria d’estudis consideren que la formació és especialment important a l’hora de decidir si un va a votar o no i d’escollir el vot. Per això, cal una aposta ferma i decidida per part de totes les administracions en favor de l’educació en aquelles zones com Sant Roc on l’ascensor social és gairebé una quimera. Sense formació és gairebé impossible l’ascensor social.
És aquí on els poders públics han de centrar els seus esforços. Mirin, que jo que sóc estudiant de periodisme hagi tingut l’oportunitat d’arribar a la universitat, no té cap mena de mèrit: els meus pares són universitaris i els meus avis paterns també ho eren. No escollim on naixem però les administracions públiques han de vetllar per la igualtat d’oportunitats hagis nascut a Sant Cugat o a Sant Roc. En segon lloc, les dades evidencien que quelcom està fallant a la nostra societat quan sis de cada deu habitants decideix abstenir-se d’anar a votar. La realitat de Sant Roc, com altres zones d’altres municipis de Catalunya o Espanya, haurien de centrar els debats polítics i socials d’aquests dies. Però, tanmateix, el govern català i alguns mitjans de comunicació prefereixen parlar de llaços grocs o sobre què ha dit Quim Torra en el seu viatge rutinari a Waterloo.
No es tracta, en cap cas, d’una decisió inconscient: saben que parlant d’això tapen les problemàtiques socials que afecten a milers de persones del nostre país i, per tant, que d’aquesta manera l’agenda política i mediàtica va en una altra direcció. I, finalment, en tercer lloc, reivindicar que aquests barris, com d’altres a Catalunya, on el nacionalisme català no està tant implantat, també són Catalunya i mereixen ser visitats pel President de la Generalitat igual que la Fira de Sant Josep de Mollerussa o la Fira Avícola de El Prat del Llobregat.
Marcel Vidal
Periodista en construcció
@marcel30111998
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum