Soc xafardera de mena. M’agrada fullejar molts diaris, escoltar tertúlies a la ràdio, a la tele… M’agraden les notícies que neixen, creixen i s’acaben. Però encara m’agraden més, les notícies que apareixen i desapareixen sense més informació… Aquestes, les busco cada dia i faig les meves càbales.
Quan va aparèixer la primera notícia dels pisos ruscs, l’alcaldessa de Barcelona, va dir que no es podien fer, que eren il·legals… No vaig entendre com una proposta acabada de néixer ja era il·legítima. Imagino que per la normativa de metres de les habitacions… Som el país on els joves marxen més tard de casa. On les autoritats inverteix menys en pisos de lloguer. Estem segurs què a Barcelona no hi ha habitatges amb habitacions on s’amunteguen persones per falta d’espai o de recursos? Poden els joves llogar pisos a preus assequibles? Posar-se d’esquena a noves idees significa perdre l’oportunitat de diàleg. Uns mesos després de les primeres notícies, la premsa ha trencat el silenci i els resultats són: cent vint-i-cinc pisos en marxa i més del doble en obres clandestines. I avancen en la compra de més edificis a Barcelona i ciutats properes per atendre les demandes. I els fons d’inversions també compren, però amb l’objectiu d’expulsar als veïns de la ciutat. Els polítics tenen un problema amb les novetats.
El problema de l’habitatge a Barcelona i rodalia té dos fronts, moltes urgències i unes solucions que es fan de pregar.
Maite Moreno
Escriptora
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum