L’any 2018, la població refugiada i desplaçada del món era de més de 70 milions de persones i cada any augmenta. Una de cada 122 persones és refugiada o desplaçada.
Els Rohingyes viuen al sud-oest de Birmània, en la zona d’Araskan, des del segle XIV. L’agost de 2017, van fugir a la veïna Bangla Desh unes 700.000 persones pel conflicte amb les forces armades de Birmània. Un any més tard la situació no ha millorat, ans al contrari. Continuen privats del dret de lliure circulació, de l’accés a l’educació, a les terres, a la nacionalitat… Nacions Unides ha denunciat el govern Birmà per crims de lesa humanitat. La persecució del Rohingyes està considerada un genocidi.
Després de més d’un any, sembla que el món els ha girat la cara, especialment Suu Kyi. Ella que va estar en boca de tothom durant els quinze anys d’arrest domiciliari durant el govern de la junta militar. Recordo les samarretes amb la seva cara que lluïen moltes dones amb orgull… I ara ella, no ha fet res per millorar la situació dels Rohingyes. L’any 1991, l’Acadèmia Sueca li va atorgar el Nobel de la Pau per la lluita per la democràcia. Molts Nobel demanen la retirada del premi per la seva inacció en el conflicte.
L’any 2008, va rebre el Premi Internacional de Catalunya, atorgat per la Generalitat. Mentre la comunitat internacional actua, a Catalunya podríem prendre la iniciativa.
Maite Moreno
Escriptora
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum