Els busquen

“El que va començar com una depuració política es va convertir en un suculent negoci. A Espanya de 1939-49, 30.000 nens van desaparèixer i els van donar en adopció amb una nova identitat. Els fets són considerats crims de lesa humanitat”.    (El Periódico)

De 1938-1952 els nens eren fills de preses republicanes, que a partir dels 3 anys no podien quedar-se amb les mares; fills de dones violades a la presó o de republicans executats. Els donaven a famílies adeptes al règim. L’any 1952 gairebé ja havien sortit totes les preses i, fins al 1960, les víctimes van ser les mares solteres que, amb ajuda de l’església, eren obligades a donar els seus fills en adopció.

A partir del 1960, i fins al 1996 —predomini de l’Opus Dei—, no n’hi havia prou amb les mares solteres i va començar el negoci de la venda de nadons, robant-los en néixer amb l’excusa que havien nascut morts. Tot això es va poder fer perquè les adopcions eren privades, perquè fins a l’any 1996 els nens adoptats no tenien dret a saber qui eren els seus pares biològics i per la implicació de clíniques, personal sanitari i certes institucions religioses. Des del 1952 fins al 1996 la xifra podria elevar-se, a tot l’estat, a 300.000 nadons. Formen part de la llei de reparació històrica.

A Catalunya, hi ha 296 denúncies de nens robats. Només n’investiguen 8. Ara s’ha celebrat el primer judici contra un metge, pendent de sentència. Abans, una nena robada havia portat als tribunals a la monja que l’havia donada en adopció i va acabar denunciada, condemnada a presó —on de moment no ha entrat—  i a pagar una multa. Una jove de setze anys tutelada va parir a la clínica Dexeus i li van robar la criatura. Els exemples són escabrosos.

Per una minoria va ser un lucratiu negoci, per a la majoria, una vergonya. De veritat que fins a l’any 1996, les autoritats “de la transició” no sabien res del que passava? Em costa de creure. O van fer els ulls grossos? La veritat és sempre revolucionària i necessària.   

Maite Moreno
Escriptora

Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum

Deixa un comentari