“No sé si lo han notado pero la política ya no es un teatro. Es el mundo del espectáculo. Así que montemos el mejor espectáculo de la ciudad”. Frank Underwood, House of Cards
I House of Cards -una de les sèries polítiques de moda- és un veritable espectacle. És aquí on hem arribat? La realitat ja acaricia amb les puntes dels dits la ficció i hem entrat de ple en la política-espectacle, la que prioritza massa sovint la posada en escena? Sembla que sí. No cal que us en detalli exemples, segur que en teniu en ment, tant de nacionals com d’internacionals. I és això el que volem? Vull pensar que no, que aconseguirem fer prevaldre de nou l’essència de la política, que és ser la ciència i l’art de governar.
I aquí em ve al cap una altra sèrie de culte, Borgen, que defensa la política com la manera de cambiar la societat, buscant la inclusió i la construcció de consensos, fugint dels blocs; i ho fa sense l’espectacle i l’articifialitat de House of Cards. Hi ha menys espectacle, sí, però més humanitat i realisme.
“Los daneses lo agradecerán. Creo que he hecho lo que más le conviene a mi país”, diu Birgitte Nyborg, la protagonista de la sèrie. Borgen es mostra com l’essència de la política en majúscules i House of Cards com l’essència de l’espectacle suprem. Amb què ens quedem? Jo ho tinc clar. Més Borgen i menys House of Cards.
“Si vamos a construir juntos una nueva Dinamarca, debemos inventar una nueva forma de hacer política”, Birgitte Nyborg, Borgen.
Iolanda Pàmies
Periodista i escriptora
@iolandapamies
Absolutament d’acord amb lo que planteja la Iolanda; a hores d’ara superada la ficció de Hause of Card per la realitat esperpèntica de l’administració Trump.
De tota manera soc bastant esceptic en que es puga recuperar l’esencia de la política en el seu concepte mes primigeni. A la base de l’acció politica, fins i tot minoritaria, no està la solució real dels problemes quotidians de les persones o la creació d’espais de dialeg transversal per donar resposta a tot el que planteja cada moment una societat complexa i globalitzada.
No hi han objectius explicits i per tant s’ha substituit l’estratègia pel tacticisme electoralista i l’espai d’acció els sets de TV i l’hiperacció en les xarxes en compte de la comunicacio amb les persones.
Tots ja juguen al titular i aixi no hi han liders forts; hi han productes de mercadotécnia.