Aquest diumenge farà un mes que moltes dones, i tambè homes, van sortir al carrer per recordar el que la dona és i vol.
No va ser una reivindicació com la d’altres anys. Diríem que l’ambient era més propici. Articles, tertulies, xerrades, signatures… ens van recordar que la distancia entre elles i ells encara és molt gran.
Pocs dies després de sentir les veus del carrer, moltes veus, es va a tornar a plantejar el debat sobre les subvencions a les escoles que opten per un model que segrega per sexes.
Es podria conclure que les families que opten per aquest tipus d’ensenyament no veuen amb bons ulls les peticions de les dones?
Educar els fills en aules segregades implica renunciar a que dones i homes tinguin la mateixa educació. Significa que no es comparteix el principi que nenes i nens han de competir amb regles de joc igualitàries d’una manera real i no sobre el paper. Comporta que no estan d’acord amb la confrontació de parers a una materia aula i que, per tant, en l’àmbit escolar el món no será real.
Res a dir en la lliure elecció dels progenitors, però avui, seguir subvencionant aquest tipus d’ensenyament, aquesta opció segregadora, és obrir una escletxa en la lluita per un món més equitatiu i just.
Mercè Beltràn
Periodista