A voltes amb l’economia sènior (II): una gran contribuent al creixement de la societat

Si en l’article anterior deixàvem meridianament clara la sostenibilitat de les pensions, ja avançàvem que aquestes prestacions són, a més, molt positives per al PIB, per a l’economia i per a la riquesa del país.

L’economia sènior és viable, productiva i essencial per al creixement del PIB. Les persones de més de 55 anys són consumidors actius, contribuents nets i generadors de riquesa, i el seu pes econòmic supera el demogràfic, consolidant-les com un pilar del benestar i de la sostenibilitat fiscal.

Més enllà del pes demogràfic de les persones grans —a l’Estat, més de 17 milions de persones, un terç de la població, i amb una previsió del 38% el 2030—, la seva aportació al PIB és del 32%, amb 1,02 bilions d’euros de volum total i un consum anual de 265.000 milions. A Catalunya, el volum és de 82.000 milions i el consum de 21.000 milions. Tot plegat obliga a valorar les persones de més de 55 anys com realment es mereixen.

No existeix un “col·lectiu” homogeni de persones grans: aquesta cohort és, com la societat, heterogènia, diversa i plural. Tot i així, podem distingir dos grans grups: el minoritàri (26%), format per persones en situació de dependència, i el de les persones en envelliment actiu (74%).

En el cas de les persones sèniors amb dependència, la despesa més gran es concentra en salut i cures, amb un volum superior als 300.000 milions d’euros a Espanya, sumant despesa pública i privada. En canvi, la despesa de les persones grans actives es dirigeix majoritàriament al comerç local i de proximitat (més de 90.000 milions) i al turisme i l’oci (més de 65.000 milions).

La dada que millor identifica l’aportació de les persones grans a l’economia és el retorn econòmic (ROI) de l’economia sènior. Un retorn altíssim i molt estable: per cada euro invertit en autonomia personal, es generen entre 1,3 i 1,8 euros en activitat econòmica. La dependència aporta 1,5% del PIB i és un sector anticíclic. A més, el consum sènior és el més estable: no baixa en temps de crisi, i les persones de més de 55 anys aporten el 34,5% de tots els impostos.

Encara dubtem que la despesa en pensions —a més d’un dret merescut i del retorn a una vida sencera de treball— sigui un dels grans motors de l’economia?

Josep De Barberà i Johera (Pepo)

Educador i treballador social

@pepo_bcn_spr

One thought on “A voltes amb l’economia sènior (II): una gran contribuent al creixement de la societat”

Deixa un comentari