A “La revelació” de Spielberg, l’arribada d’extraterrestres a la Terra posa fi al risc d’una tercera guerra mundial. Ve a tomb perquè en les últimes setmanes ha reaparegut una expressió recurrent: estem a les portes d’una Tercera Guerra Mundial. La guerra d’Ucraïna, les tensions entre Israel i l’Iran, la intervenció dels Estats Units, el conflicte al Líban i la rivalitat creixent entre la Xina i els Estats Units al voltant de Taiwan alimenten aquesta percepció.
Potser, però, el problema no sigui tant una gran guerra global com la normalització de la guerra permanent. Vivim en un món amb prop de cinquanta conflictes armats actius. Alguns ocupen diàriament les portades dels mitjans occidentals; d’altres, especialment a l’Àfrica o en algunes regions d’Àsia, gairebé desapareixen de l’agenda informativa malgrat provocar centenars de milers de morts, desplaçaments massius i crisis humanitàries.
El Sudan n’és un exemple paradigmàtic: milions de persones han abandonat les seves llars mentre el conflicte només apareix esporàdicament als informatius. Una situació semblant es viu al Sahel, a la República Democràtica del Congo o en altres territoris on la violència s’ha convertit en estructural.
També està canviant la manera de fer la guerra. Durant dècades, la superioritat militar depenia de grans plataformes tecnològiques —portaavions, avions de combat o sistemes antimíssils—. Avui un míssil pot costar milions d’euros, mentre que un dron capaç de destruir un objectiu estratègic pot fabricar-se per uns pocs milers. Ucraïna ha demostrat que eixams de drons poden destruir equipaments centenars de vegades més cars. La guerra s’ha democratitzat tecnològicament: mai havia estat tan barat causar tant de dany.
Darrere d’aquesta proliferació hi ha interessos geopolítics, energètics i econòmics —control de recursos, matèries primeres, corredors comercials o infraestructures crítiques—, als quals cal afegir el retorn dels nacionalismes. Rússia apel·la a una identitat imperial; Israel viu la radicalització d’una part del seu sistema polític; l’Iran utilitza la confrontació per reforçar la cohesió interna; Trump construeix el seu discurs sobre la recuperació d’una grandesa nacional perduda. A Europa també observem dinàmiques similars. La proliferació de líders autoritaris que barregen el càlcul estratègic amb obsessions personals, interessos polítics i una concepció cada vegada més personalista del poder no contribueix, precisament, a reduir les tensions internacionals.
Karl Polanyi ja advertia que quan les societats perden seguretat econòmica o capacitat de controlar el seu futur tendeixen a refugiar-se en respostes identitàries. Paral·lelament, les institucions multilaterals es debiliten: Nacions Unides travessa una profunda crisi de legitimitat, la Unió Europea manté pes econòmic però una influència política limitada, i els BRICS intenten articular un contrapès global malgrat les seves contradiccions.
La recent crisi entre Israel, l’Iran i els Estats Units ho il·lustra: cap actor ha obtingut una victòria clara, però tots la presenten com un èxit davant la seva opinió pública. Hannah Arendt advertia que una de les derives més perilloses del poder és la incapacitat de distingir entre realitat i relat. Avui assistim a una competició de narratives on cadascú proclama victòries inexistents.
Potser el risc més gran no sigui una guerra mundial imminent, sinó acostumar-nos a un estat de conflicte permanent en què la violència es normalitza i les institucions perden capacitat de mediació. Disposem de més eines que mai per cooperar globalment, però cada vegada ens costa més construir acords estables: la tecnologia avança molt més de pressa que la política.
Els jocs de la guerra continuen. Però no són cap joc: darrere de cada mapa militar hi ha les mateixes víctimes de sempre, la gent. Veient l’estat del món, gairebé un desitjaria que apareguessin els extraterrestres de Spielberg. No per envair-nos, sinó per mediar. Probablement tindrien més èxit que Nacions Unides. I, vista la situació actual, tampoc sembla la hipòtesi més inversemblant.
Héctor Santcovsky