En una era dominada per l’ús i l’abús de les xarxes socials, la informació instantània i les opinions pagades o interessades, mantenir un criteri propi s’ha convertit, de vegades, en un acte d’heroïisme. Milers de missatges intenten modelar la nostra manera de pensar. Ens bombardeixen amb narratives emotives, pressions socials i algoritmes dissenyats per captar la nostra atenció. En aquest món de «estrelletes i follets», la capacitat de raonar de manera independent esdevé una necessitat per poder viure en llibertat.
Salvador Illa va encunyar en la seva campanya electoral el lema «passar pàgina». Doncs bé, ara potser ha arribat el moment d’esmenar la plana als turiferaris i escribes a sou que ens volen submíssos i aburgesats. Convé plantar cara a la reacció i no deixar passar ni una.
Tenir criteri propi no implica, ni de bon troç, practicar l’esport d’anar contracorrent. Significa desenvolupar l’habilitat d’analitzar la informació de forma crítica, avaluar els arguments amb evidències i arribar a conclusions basades en la raó, els valors personals i l’experiència pròpia. Seguir el corrent per comoditat o per por al rebuig ens empetiteix com a persones. No cal pensar el que «tot el món» pensa ni consumir el que tothom consumeix. No som creïbles quan defensem postulats que ni tan sols hem interioritzat o examinat amb deteniment.
Al bar, amb els amics, a la fleca… s’ha acabat callar i donar per bo el que diuen altres. Us convido a esmenar la plana, a contradir en públic el pensament dels reaccionaris i a denunciar la seva «creuada».
La història és plena d’exemples tràgics del que passa quan les masses renuncien al pensament individual i es deixen arrossegar pel corrent. Règims totalitaris, bombolles econòmiques, secessions impossibles i cancel·lacions injustes han prosperat precisament perquè moltes persones van preferir la comoditat de pertànyer al grup abans que el risc de qüestionar-lo.
Les xarxes socials amplifiquen les veus més extremes i emocionals. Un tuit o un vídeo curt a TikTok pot generar onades d’indignació abans que els fets es puguin verificar. Un ésser humà sense criteri propi pot veure’s arrossegat fàcilment per la por, la ira o el desig d’acceptació social. El resultat és una societat més polaritzada, menys racional i més manipulable.
La veritable llibertat no consisteix a poder escollir entre les opcions que els altres ens presenten, sinó a ser capaç de generar les nostres pròpies opcions, defensar-les i compartir-les.
Esteu disposats a esmenar la plana als bocamolls alimentats per la ‘fachoesfera’, encara que de vegades això signifiqui nedar contracorrent?
Joan Ferran