Vaig visitar aquesta exposició amb molt d’interès perquè no coneixia res d’aquest moviment artístic, encara que sí alguns dels artistes que integraven aquest petit grup; entre ells, un de ben proper a casa nostra que després seria més conegut com a escultor. S’anomenaven a si mateixos «nabís», un terme derivat de l’hebreu que significa «profetes». Aquesta exposició ha estat la primera a Barcelona dedicada a aquest moviment.
Es tracta d’un moviment postimpressionista, de renovació, de finals del segle XIX que té l’origen en l’anomenada Escola de Pont-Aven, al sud de França on el pintor Paul Sérusier pinta l’any 1888 sota la direcció de Gauguin un quadre, Le Talisman, també conegut com Paysage au Bois d’Amour. Aquest quadre es convertiria en el referent estètic dels Nabís.Es caracteritza pels seus colors purs i vius i una gran simplificació, més que dibuix són taques. És la seva pintura més important i avui dia es troba al Museu d’Orsay.
Maurice Denis, impulsor amb Sérusier, és considerat el teòric del moviment. Va publicar l’article «Definició del neotradicionalisme», considerat el manifest nabí, on deia: «Cal recordar que un quadre, abans de ser un cavall de batalla, una dona nua o qualsevol anècdota, és essencialment una superfície plana recoberta de colors arranjats en un cert ordre.» Aviat va abandonar el terme neotradicionalisme pel de simbolisme. A aquest simbolisme, en l’obra dels Nabís, l’acompanyaran l’esoterisme, el somni i el misticisme.
Més que un moviment artístic, els nabís es configuren com un grup amb certes característiques comunes, tot i les seves diferències. Com assenyala un text de l’exposició: «Al principi, el grup va funcionar com una societat quasi secreta. A cada un dels membres se li va assignar un sobrenom. I tots es van adherir a un pacte estètic i intel·lectual basat en el gust compartit pel misteri, la teosofia, l’esoterisme i els textos sagrats o profans relacionats amb el simbolisme», tota una filosofia innovadora.
Pel que fa al pensament del grup, Denis opinava que l’espiritualitat era indissociable de la creació artística. Mentre que la seva obra està marcada per la fe catòlica, un altre dels pintors, Paul-Élie Ranson, és un apassionat de l’esoterisme i pinta boscos on podem veure bruixes. D’altres pintors també utilitzen el bosc com un element sagrat. S’inspiren, també, en les estampes japoneses, aleshores ben conegudes a París, però també ens retraten escenes de la ciutat i de l’interior de les llars i retrats. Així mateix, hi descobrim molts cartells.
Per a mi, dels Nabís, els més coneguts eren Pierre Bonnard, Maurice Denis, Édouard Vuillard i Aristides Maillol. Destacar d’aquest darrer, ben conegut a Barcelona per la seva escultura, que çomençà com a pintor amb el grup dels Nabís, més endavant s’interessaria pels tapissos i finalment destaca en l’escultura. Trobem Tors d’estiu, al costat del MNAC.
Desprès de algunes, poques, exposicions conjuntes, varen desaparèixer com a grup artístic.
Com l’exposició ja ha acabat, us animo a veure a Youtube La Pedrera. Els Nabís: de Bonnard a Vuillard i a L’Informatiu de RTVEPLAY. Els Nabís, profetes d’un art nou.
Montserrat Garcia Llovera