Una artista del segle XXI que enlluerna: Valerie June. Nascuda a Memphis, Tennessee, va entrar a la meva vida en el moment exacte, a finals del 2020, en plena pandèmia, amb el single “You and I”, que mesos més tard formaria part del disc The Moon and Stars: Prescriptions for Dreamers (2021). Enmig d’aquells mesos estranys, aquell disc tenia alguna cosa reconfortant i lluminosa. No oferia evasió, sinó una mena d’esperança serena.
Una de les primeres coses que crida l’atenció de és la seva veu. Aguda, fràgil i alhora profundament expressiva, és una d’aquelles veus que no s’assemblen a cap altra. Pot desconcertar en una primera escolta, enamorar-te’n o odiar-la, però acaba convertint-se en una marca inconfusible. El mateix passa amb la seva manera de tocar la guitarra: aparentment senzilla, però plena de matisos, arrelada al folk, al blues i a les tradicions musicals del sud dels Estats Units.
Però el gran talent de Valerie June és probablement la seva capacitat per construir melodies. Les seves cançons semblen fluir amb naturalitat, com si haguessin existit sempre. Hi conviuen ecos de gospel, soul, bluegrass, folk i música d’arrels nord-americana, però sense sonar mai a pur revisionisme nostàlgic. Tot passa amb una naturalitat sorprenent i et deixes endur. En directe sorprèn, doncs és molt menys melosa del què podries pensar.
En un moment en què molts artistes busquen impactar, Valerie June sembla perseguir una altra cosa: emocionar. I potser per això els seus discos tenen una qualitat cada vegada més rara. No exigeixen atenció. La mereixen. Si The Order of Time (2017) mostrava una Valerie June profundament connectada amb les seves arrels, combinant folk, blues i soul amb una mirada introspectiva sobre el pas del temps i la identitat, el recent Owls, Omens and Oracles (2025) sona més expansiu i lluminós, amb arranjaments més rics i poperos, i una confiança creativa encara més gran. Les diferències són evidents, però també ho és el fil conductor: aquesta capacitat única per construir melodies memorables i transmetre autenticitat. De les meves artistes favorites del moment, sens dubte.
Félix Ortega