La Luz ens posa damunt la taula una temàtica, l’abús dins l’església, d’absoluta actualitat, que remou i que en la recent visita del Papa ha sortit amb no massa profunditat.
És una temàtica molt difícil de tractar a tots nivells de la societat i en canvi és i ha estat una pràctica que deixa unes ferides indescriptibles en les persones afectades.
En La Luz trobo una gran reflexió quant al paper de les ordres religioses i de com enfocar els binomis pecat/penediment i delicte/càstig.
Ens mostra com viu en la pròpia persona un capellà estimat i com les seves víctimes reaccionen de diferent manera i, sobretot què espera d’ell la seva comunitat. O millor dit, què els convé. Així doncs descriu amb un exemple clar la pederàstia dins l’església catòlica i la gestió que en fa de les denúncies i de la persecució i prevenció d’aquest delicte tan immoral.
S’aborda aquest territori dels abusos des de la perspectiva del boixí amb força precisió i valentia, fent-nos reflexionar. És un drama cru i directe, on la cerca de la pau i del perdó/càstig n’és una constant a la pel·lícula.
Tot i no ser una fan d’Alberto San Juan (per mi és un actor una mica fred que no em transmet massa credibilitat), reconec que fa una boníssima interpretació. En canvi María Galiana, que fa un paper curtet, per mi és una actriu 100% creïble que fa el paper exacte que cal a la pel·lícula.
Una pel·lícula que no ens deixa indiferents!
Pilar Gorina
No se puede negar que es un tema que deja heridas. Yo iría por el camino del deseo sexual, muy presente en nuestras sociedades. Y diría que en los colectivos donde el sexo se impide es normal que fluya de la manera que lo hace. Yo creo que hemos de acercarnos también a estas personas que abusan sin querer o sin conciencia de ello y buscar comprenderlos y dialogar con ellos. Y menos búsquedas de culpables y de sacar provecho crematístico de ello como hacen algunos.
Sí. Penso que també cal afrontar el tema globalment en la societat. I els per què. Sembla que un % elevat d’abusos es produeix en l’entorn més proper de les víctimes: familia, amistats… En aquests casos no estic segura que sigui per repressió. Costa trobar pel.lícules que ho tractin a fons. Potser en caldria alguna.
Ah,claro. Los entornos más cercanos. Yo hablé del tema religioso porque lo conozco bien. Pero en lo familiar y cercano se oculta y se calla. Sobre las películas hay tendencia al sensacionalismo. Recuerdo el caso de los chicos de los atentados de agosto del 2017. Jóvenes integrados y el fanatismo de la ignorancia y su infantilismo y otras cosas les llevo a la crueldad. Mucho relato en todo pero poco escarbar en las profundidades.