UN DISCRET TRESOR VORA LA MAR

Al cim d’un promontori que domina

les ones de la mar,

quan l’astre rei cap a ponent declina

me’n pujo a meditar.

Jacint Verdaguer escriu aquest poema, Vora la Mar, l’any 1883 a Caldes d’Estrac. El publica al 1896 dins el volum Flors del Calvari.

Fa unes setmanes vaig anar a Caldetes a passejar per la ruta Caldes d’Estrac, perla de poetes, i a visitar la Fundació Palau. Aquesta ruta literària vé de la vinculació de diversos poetes a la vila; ja hem citat Jacint Verdaguer, també hem de nombrar Joan Maragall, Apel.les Mestres, Josep Palau i Fabre. Uns foren contemporanis i es llegien els uns als altres; Palau i Fabre nascut anys després, també els llegiria i estudiaria la seva obra, principalment la de Maragall i la de Verdaguer.

Després del passeig per la vila, amb els seus turons, les vistes al mar i els seus brolls d’aigües termals, ens adrecem a la Fundació.

Josep Palau i Fabre, neix a Barcelona l’any 1917, fill de Josep Palau. A més de poeta i assagista, va ser un estudiós de la pintura. Es relacionà amb figures dels corrents artístics més importants del segle XX, Picasso, Lorca, Octavio Paz, Cocteau. Se’l considera un dels màxims experts en l’obra de Picasso, del qual fou gran amic. De fet, a la Fundació ens expliquen que el mateix Pablo Picasso, quan li preguntaven sobre la seva obra, els adreçava a Palau I Fabre; ho recull ell mateix al seu llibre Estimat Picasso. El pare de Palau i Fabre va ser Josep Palau Oller, pintor, decorador i dissenyador de mobles de Barcelona. Per al poeta, el seu pare va ser un referent cultural i li va transmetre la passió per l’art. De fet, la Fundació s’anomena Palau perquè el poeta va voler reconèixer així també el seu pare.

Explica el mateix Josep Palau i Fabre que buscava on situar la seva Fundació quan li presenten al President de la Diputació de Barcelona, Manuel Royes, i després l’Alcalde Joan Rangel, «i així començava el que aviat serà un somni fet realitat». S’ubicaria a Can Muntanyà i a l’edifici del costat, la Casa de les monges. S’inaugura el 4 de maig del 2003.

La Fundació és el llegat del poeta, un llegat íntegre consistent en el seu fons documental, bibliogràfic i artístic. És el recull de tota una vida dedicada a l’art; unes 1300 peces ubicades en dues sales, una a cadascuna de les plantes de la finca. La planta baixa, «Un pare pintor i un fill poeta», la de dalt, «Estimat Picasso». En el primer pis, Palau i Fabre ens mostra la seva iniciació en l’art; mobles del seu pare, quadres i objectes d’altres pintors, artistes i poetes amics de la família. Destaquen nombroses portades de la revista clandestina Poesía, de mitjans dels anys 40 del segle passat i de la que en va ser Director, amb les col.laboracions dels poetes coetanis. També obres de pintors catalans de començaments del segle XX.

La segona planta ens permet conèixer Picasso des de la perspectiva d’un creador, estudiós, expert i amic seu, gràcies als dibuixos i pintures de l’artista. Hi podem veure també obres de Perejaume i Miquel Barceló. Aquesta és la gran aportació que ens fa la Fundació, observar i entendre Picasso com el va entendre un amic seu expert en la seva obra i bon coneixedor del geni com a persona. I més, aprendre a estimar-lo; a Estimat Picasso, Palau i Fabre escriu: «Estimar algú es acceptar-lo tal i com es, no com ens agradaria que fos». També consta d’un fons documental accessible a qui vulgui consultar-lo de més de 30.000 documents. D’aquesta manera, la Fundació Palau ha esdevingut de ben segur el recurs cultural més important del Maresme.

Palau i Fabre va escriure més de 20 llibres sobre el pintor: Vides de Picasso, Picasso a Catalunya, Estimat Picasso així com la seva extensa biografia. No nomès destacà com a poeta, també com autor teatral, narrativa i assaigs. En vida fou reconegut amb el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat, la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona i altres guardons. El podem conèixer millor a https://www.rtve.es, 6 de juny 1977 i a Youtube la gravació del programa Identitats/Josep Palau i Fabre.

PICASSO PUR

Fer néixer les coses dient-les: heus ací el miracle.

Aigua, pa, dona, taula.

Fer néixer, davant dels nostres ulls, com si no les haguéssim vist mai,

les coses que estem cansats de veure.

Aigua per beure.

Pa per menjar.

Dona per estimar.

Heus ací el miracle.

Hi ha dona nua i dona despullada.

Nua, és a dir, abans del vestit.

Les dones de Picasso són sempre nues.