Segons un article publicat per Axios – una font habitualment molt fiable- , en una trucada telefònica molt tensa aquest dilluns, el president dels Estats Units, Donald Trump, va perdre els estreps amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, per l’escalada militar d’Israel al Líban.
Trump va utilitzar un llenguatge extremadament dur: “Ets un boig de merda. Estaries a la presó si no fos per mi. T’estic salvant el cul. Ara tothom et detesta. Tothom odia Israel per això.
El president nord-americà va acusar Netanyahu d’ingratitud i li va retreure que estigués destruint la imatge internacional d’Israel. Trump li va recordar que l’havia protegit políticament durant el seu judici per corrupció, evitant que acabés a la presó.
La principal causa de l’emprenyament de Trump és que l’ofensiva israeliana -amb operacions terrestres al sud del Líban, amenaces de bombardejar Beirut i un alt nombre de víctimes civils- posa en perill les negociacions que Washington manté amb l’Iran. El president nord-americà vol un alto el foc al Líban com a part d’un acord més ampli amb Teheran.
Durant la conversa, diuen, Trump va frenar en sec els plans israelians d’atacar objectius de Hezbollah a Beirut. Fonts properes a la trucada afirmen que Trump va “aplanar” Netanyahu, que finalment va recular.
Aquesta ha estat una de les converses més dures entre tots dos des que Trump va tornar a la Casa Blanca.
De tot el que hem dit es poden treure algunes conclusions, a mi me’n agradaria destacar-ne una de col·lateral : Trump admetent que està ajudant un criminal de guerra a evadir la justícia. Resulta evident que tot i l’esclat de Trump, la seva posició resulta profundament hipòcrita. Critica l’escalada només quan li perjudica els seus interessos amb l’Iran, no per una veritable preocupació pels drets humans o les víctimes civils. En lloc de defensar el dret internacional, utilitza la situació com a moneda de canvi. Aquesta defensa d’un criminal de guerra n’és una prova.
Mireia Llop