«Paradise» és una sèrie americana que té dues temporades. La primera arrenca amb l’assassinat del president dels Estats Units; i en el primer episodi de la segona el planeta ha sofert una catàstrofe mundial de nefastes conseqüències: els mars i els oceans s’han menjat les costes i la temperatura de la terra ha baixat molts graus per sota zero, el que obliga la gent a refugiar-se i a tancar-se el màxim possible. Totes dues tenen com a protagonista Xavier Collins, el principal guardaespatlles del president dels USA.
Sí, heu llegit bé: Xavier. Tot i que poc corrent, és també un nom masculí en anglès (recordeu els X-Men, els homes d’en Xavier).
No vegeu la segona directament, haureu de veure la primera per entendre el relat. De fet, la segona temporada és en gran part una mena de preqüela de la primera. Podríem dir, simplificant molt, que el leitmotiv de la primera entrega és investigar qui ha pogut matar el màxim mandatari dels EUA. En canvi, el fil conductor de la segona és la recerca, per part dels supervivents de la tragèdia natural, d’un lloc millor, d’un espai on poder guarir-se de tots els mals i establir-hi una nova vida, si pot ser. Tot això enmig d’un territori ple de desconfiances, de traïcions i d’enganys. Però també d’esperances, d’altruisme i de solidaritat. ¿El món que busquen, el «paradís», és millor del que ja tenen?
El tema musical recurrent, i reinterpretat en diverses versions, és «Another day in paradise», de Phil Collins («casualment» el mateix cognom del protagonista).
Com a espectadors, donem per tancada la sèrie en el seu últim capítol, on tot queda lligat i relligat. Però diuen que els seus creadors estan preparant una tercera temporada. Estarem atents. Per cert, a Disney TV.
Xavier Barberà
Filòleg
@xbarberam