Tot allò que desconeixem sovint ens espanta, ens crea rebuig… Per això aquesta pel·lícula, que està basada en un fet real, ens ajuda a entendre a les persones que pateixen síndrome de Tourette.
L’actuació complicada dels dos actors que fan de John, el protagonista en diferents moments de la vida, Scott Ellis i Robert Aramayo, és commovedora. Ens acosta a aquesta complexitat de conviure amb una situació que ni ells mateixos poden explicar.
Vaig sortir del cine profundament emocionada perquè és una bonica manera d’entendre un gran patiment.
Per mi és un elogi a les persones que conviuen amb aquesta difícil realitat, com són els pares del John i el seu entorn. No saben com fer, com estar o com acompanyar de manera natural. No tothom té destreses, no tothom té eines i cal ser conscient i respectar. I un altre elogi és per a aquelles persones que sí saben, sí poden estar i sí poden acompanyar de manera natural i sort en tenim.
A més la pel·lícula ens fa un recorregut que va des de la incomprensió pròpia i dels altres a l’acceptació, al suport incondicional, a l’aprenentatge, a la formació i difusió fins a les millores que ens pot aportar la ciència.
Fem allò possible perquè les persones visquem dignament en la diferència!
Quant d’amor hi ha en aquesta pel·lícula!
Pilar Gorina