STEREO 11: 091

De nom policial, els granadins 091 són una de les millors bandes de rock d’aquest país. Segurament, un dels secrets més ben guardats de la música espanyola: respectats, influents, però sempre en un segon pla comercial. Potser perquè provenen del sud i allà estan afincats. 

Al centre de tot hi ha el guitarrista José Ignacio García Lapido, un dels grans compositors i lletristes del rock en castellà. En una tradició que comparteix amb Sabino Méndez, Robe Iniesta o Santiago Auserón, Lapido ha construït un univers de frases precises, imatges tallants i una certa manera d’explicar la realitat de forma poètica. Segurament els has escoltat i potser no ho saps: Qué Fue del Siglo XX, En la Calle, La Calle del Viento o La Vida Qué Mala Es son algunes de les seves millors cançons, plenes de guitarres seques i  tensió elèctrica, però en cadascun dels seus ja 9 àlbums pots trobar cançons de primeríssima qualitat.

Quan 091 es van acomiadar als noranta, semblava un final definitiu. Però dècades després va arribar allò que ells mateixos van anomenar la “maniobra de resurrección”. I el que podia haver estat un exercici de nostàlgia es va convertir en tot el contrari: una gira massiva amb més de 80 concerts i desenes de milers d’espectadors, culminada amb places plenes i una sensació estranya però real, que la banda encara tenia alguna cosa important a dir. El seu darrer disc és Espejismo nº9 i es tan bo com tots els anteriors. El 7 de maig seran a Barcelona, tot i que malauradament aquell mateix dia El Último de la Fila actúen també aquí en la seva gira de reunió.

Com a curiositat, quan es parla de 091, cal citar la seva connexió amb Joe Strummer, líder de The Clash, que els va conéixer en les seves estades andaluses i els va produir el disc Más de cien lobos (1986). Més enllà de la producció, Strummer va reconèixer en la banda granadina una actitud i una manera d’entendre el rock molt pròxima a la seva: directa, honesta i sense concessions. Aquella trobada no només els va donar projecció internacional, sinó que va reforçar una identitat —la d’un rock amb mirada pròpia i vocació crítica— que 091 ha mantingut intacta fins avui.

Félix Ortega