En una mateixa setmana han coincidit: la vaga de metges, el Saló de l’Ensenyament i la vaga de mestres. El saló de l’Ensenyament és la cita anual, possiblement, més important per a l’alumnat que el pròxim curs han d’encetar nous estudis. És una bona oportunitat de conèixer totes les possibilitats que tenen de fer el que més els agrada. En el cas de Barcelona, se celebra al recinte de Montjuïc i aquest any, una emissora de ràdio de la ciutat va enquestar a l’alumnat amb unes senzilles preguntes d’actualitat que després es van poder escoltar per les ones, les respostes van ser molt decebedores.
D’altra banda, la meitat de la plantilla del professorat ha secundat una vaga convocada pel sindicat majoritari d’un sector de l’ensenyament. Els punts reivindicatius són: unes millores salarials per recuperar el poder adquisitiu perdut, res a dir, i la resta de punts posen de manifest les millores que necessita el sistema per atendre la diversitat: disminució de ràtios per aula, més recursos humans per atendre les demandes escolars amb diversos professionals que permeti respondre millor les necessitats individuals de l’alumnat, reduir o reestructurar les tasques burocràtiques que impedeix una dedicació més atenta a l’alumnat …
Totes aquestes mancances s’hi arrosseguen des de fa anys, no són noves i a mesura que passen els cursos s’hi acumulen més deficiències al servei davant del desconcert de la societat que veu com no troben solucions satisfactòries; ni els responsables polítics ni els representants dels treballadors. I s’ha anat repetint al llarg dels anys com ho mostra la nòmina de consellers d’educació que han passat en els últims anys: Josep Bargalló, González Cambray, Anna Simó i Esther Niubó i que segur que ho van intentar…
Davant d’aquest panorama es reuneixen les parts per buscar solucions i davant la marxa de les negociacions, no sabem amb exactitud com anaven, no hi érem, els sindicats majoritaris al món laboral (CCOO i UGT) acaben signant un acord amb l’administració educativa que recull unes millores salarials i un calendari d’ampliació de recursos humans que possibilita millorar l’atenció a la diversitat amb una cura més personalitzada i acompanyada d’una quantitat econòmica important. Els sindicats que no han signat, (alguns ho practiquen sovint), argumenten que s’ha fet poc esforç econòmic per part de l’administració educativa i els signants argumenten que no estaven disposats a deixar perdre una important quantitat econòmica i poder continuar negociant el calendari previst. Així les coses, hi ha punts de vista divergents.
Caldrà veure l’evolució, de moment és massa d’hora per extreure conclusions, cal esperar. I mentrestant, s’anuncien noves mobilitzacions per a les acaballes del curs. Per cert, aquestes mobilitzacions, fragmentades en els diferents territoris han estat una bona pensada, ha absorbit la informació de tota la setmana i ha inclinat la informació cap a la part convocant. Mobilitzacions, per cert, hi ha qui opina que recorden, massa, a d’altres produïdes en altres contextos per l’estètica emprada. Tot això ho han pogut fer per la implicació d’un dels sindicats convocants (USTEC) que es va fer càrrec de les despeses de desplaçament dels afiliats. Pràctica, que s’ha utilitzat en moltes ocasions i per una diversitat d’agents. A les mobilitzacions semblava que només estava en joc les plantilles: primària, secundària i les seves reivindicacions, però l’acord signat recull millores per altres col·lectius com les llars d’infants, personal laboral, entre d’altres. A veure com va tot plegat…
Cal un debat en profunditat de tota la comunitat educativa i els seus òrgans de representativitat. Urgeix trobar solucions satisfactòries a uns dels puntals de la societat. Deixar d’invertir en els serveis públics essencials (sanitat i educació), porta a les societats pel pedregar com ho van demostrar les respostes dels joves al Saló de l’Ensenyament.
Dos apunts finals; ningú parla dels àpats a deshores de l’alumnat que s’ha de desplaçar per fer la secundària fora d’on viuen i acaben dinant més enllà de les tres de la tarda. Això no preocupa a ningú? I, hauria agradat veure un debat a tres bandes o més sobre el tema tan important per televisió.
