600 folis, no us parlo d’una novel·la, o d’un supervendes de cap editorial de prestigi, us parlo de quan la realitat supera la ficció. 600 folis que parlen del patiment d’una dona que en els moments dels fets rondava els quinze anys, en l’actualitat en té més de cinquanta. És de les Illes i hem conegut el seu cas per la premsa amb un nom fictici.
Els abusos van començar amb el pare, primer amb tocaments i finalment amb una violació amb tota regla al vaixell familiar. En arribar a la llar, li ho va explicar a la mare que li va contestar que al pare se l’ha d’obeir, que no ho podia explicar a ningú, que formava part del secret familiar i que no pensava fer res que perjudiqués el seu estatus social…, el marit era molt ric. Aquesta mare, no havia sentit parlar mai de protegir als fills? Era l’any 1985, i després diuen que no cal destinar recursos per a protegir la violència de gènere. La nena educada en una família acomodada, segurament coneguda, d’ideologia conservadora que no es permetia qüestionar res i menys contradir el comportament del pare havia de callar, obeir i manifestar una actitud complaent i resignada. Vaja, el que deien una bona nena.
Aquesta “educació” té les seves conseqüències a curt i llarg termini. Segur que la societat benestant n’era coneixedora d’aquests afers a la institució escolar. Una institució molt coneguda que educà a la flor i nata de la societat, el mateix president de les Illes, senyor Cañelles, hi va estudiar. Estic convençuda que sí, però preferien mirar cap a un altre costat i no enfrontar-se als poders eclesiàstics. L’escola continua funcionant i els pares continuen portant els fills… L’escola ha de ser un lloc segur per a infants i joves.
Va començar el pare i van continuar els jesuïtes de les Illes coneguts per les seves anades i vingudes, per la fundació d’escoles i per haver estat acusats d’especulació immobiliària no fa gaires anys. Ella, participava d’activitats del lleure i aviat va ser víctima d’altres abusos i violacions per part de dos jesuïtes més. Tot això ho va patir en silenci, perquè segons l’entorn eren secrets que passaven a totes les famílies. Bé, ara, ja s’ha descobert el secret. Alguna dona podria mostrar solidaritat amb la víctima… Segur que ella ho agraeix. N’ha pagat un preu molt alt, o és demanar massa a la flor i nata de la societat benestant de les illes? Podríeu trencar els silencis… Quan, finalment, es va decidir a explicar-ho a un altre jesuïta que hi tenia confiança, s’hi va apuntar als abusos.
Fa molts anys, vaig aprendre que darrere dels abusos de violació en aquests entorns, normalment, no són els únics, n’apareixen més.
El resultat de tot això són diverses disfuncions neuronals d’origen emocional, alguns intents de suïcidi i un càncer de pit. La institució li ha demanat perdó, ha retirat els jesuïtes en uns convents, perquè diuen els té vigilats i no podran fer més mal. Els càrrecs contra el pare han prescrit. Ella ha explicat que ha denunciat els fets, perquè no vol que li passi a cap infant o jove més.
Quan les víctimes denuncien, la majoria expressen que ho fan per salvar altres infants i joves, tot i saber que no serà fàcil i que hauran de reviure uns malsons.
Necessitem, urgentment, una reforma del Codi Penal, perquè els delictes d’abusos i violació no prescriguin mai.
