La gent de Còrtum m’han demanat una col·laboració periòdica, en forma de píndoles, uns “kwels” musicals. Així que si la constància m’ajuda, i sota el títol d’“Stereo” dedicaré aquesta mena de columna a la música i artistes que gaudeixo, de qualsevol estil i en qualsevol format, i amb la meva visió personal.
I sense que serveixi de precedent començaré amb clàssica, que no és l’estil que més escolto però sempre m’ha agradat per influència paterna. Tot just començant l’any, el dia 1, em vaig despertar amb ganes de veure la retransmissió televisiva del concert d’Any Nou.
Sense idea prèvia de qui conduiria a la Filharmònica de Viena. Al record, de jove, tinc els concerts dirigits per Lorin MaazeI i, per sorpresa meva he descobert un director excepcional, Yannick Nézet-Séguin, que pinta que em farà oblidar el vell director.
El director principal de l’Orquestra de Filadelfia i de la Metropolitan Opera de Nueva York és un canadenc de cinquanta anys, referent LGTBI, que va oferir tot un espectacle: vibrant, emotiu i visualment divertit. Vestit de negre modern i amb una capacitat comunicadora excepcional, va incloure al repertori a més dels grans clàssics d’Strauss, partitures escrites per dones, Josefine Weinlich y Florence Price, quelcom que s’hauria d’anar normalitzant, i va fer un petit discurs en favor de la pau i la fraternitat. Si no l’heu vist, o només algunes imatges (la famosa Marxa Radetzky, amb ell dirigint entre el públic) recomano visionat sencer a RTVEPlay o anar a la botiga a comprar el CD. Meravellós.
Félix Ortega