Qui ens ho havia de dir! Tota la vida apreciant els ous de gallines en llibertat, els ous que menjaven herbeta, cucs i una proporció mínima de blat de moro que feia el rovell més taronja i l’ou més sa. De petita, a Sant Boi a moltes botigues o directament als pagesos es podien comprar ous, ara també. No hi ha tanta oferta privada, però encara n’hi ha. Fins i tot hi ha alguna botiga els venen i et diuen que són ous d’una veïna del carrer I que no coneixem l’hàbitat de les gallines. Ara tot això se’n va en orris i fins i tot és perillós.
Què faran els productors d’ous de gallines en llibertat? O de gallines felices? És un producte molt estimat. Penseu en l’eslògan: som el que mengem, que tan popular s’ha fet. Ara, ens vendran ous de gallines, tristes, i les capses de cartó dirà ous de gallines infelices, de gallines confinades? Recordeu com estàvem nosaltres quan ens van confinar?
Els ous dels privats, quan tinguin excedents, els vendran de forma clandestina? Anirem a la botiga i la dependenta ens dirà a cau d’orella: tinc ous de gallines felices, en vols mitja dotzena? Ens afectarà als humans la ingesta de gallines tristes? Passarem a estar més crispats…? Doncs serà insuportable, perquè hi ha molta gent molt crispada i encara no han començat a menjar ous de gallines infelices. Calla!, potser tindrà altres efectes. Pensem en els humans, però i les gallines, com s’ho prendran? A elles, també els agrada la llibertat, sortir a prendre el sol, passejar sense restriccions pels camps… Potser la tristesa els provoca un restrenyiment i deixen de posar ous. Pobres gallines… Tot plegat, és complicat. Jo fins i tot he arribat a pensar que aquestes aus salvatges, contaminades i contaminadores és un càstig del senyor Trump per menjar ous de gallines en llibertat, per defensar la llibertat en qualsevol modalitat i per simpatitzar amb els novaiorquesos. Ens té mania.
M’ho he passat molt bé fent aquest article, però que consti que soc una ferma defensora del registre sanitari en els productes que consumim i cada vegada utilitzo més temps en la compra i la lectura dels ingredients i de la seva procedència, i si no ho veig clar, torna a la prestatgeria.
