Observo amb una combinació de fàstic i preocupació la màquina de l’odi que s’ha posat en marxa, orquestrada per les formacions d’extrema dreta, amb Vox i Aliança Catalana al capdavant, i amb la connivència (o la complicitat silenciada) d’un Junts convertit en el partit de la desestabilització eterna i del seu soci de sotamà el PP. El manual és eficaç i més vell que la picor: primer cal descobrir la ràbia de la gent, els seus problemes reals (la sanitat, l’habitatge, els sous, els transports…), i després, amb un cinisme que gela la sang, afirmar que la tota culpa és de la immigració o dels musulmans i qui sap si en un futur dels pensionistes. És una tècnica de desviació que busca un cap de turc per capitalitzar el malestar social i convertir la por en vots sense oferir ni una sola solució constructiva per a la majoria.
Veiem com s’inflen xifres, com es descontextualitzen successos i s’empastifa manipulant l’opinió pública per fer creure que la majoria de catalans veu els immigrants com els principals responsables de la inseguretat. Però siguem clars: això és mentida. És una tàctica per instrumentalitzar la por i erosionar la convivència, estigmatitzant col·lectius que, recordem-ho, són sovint els més vulnerables. La base d’aquestes campanyes no és la realitat, sinó una ficció premeditada.
Contràriament a la narrativa esbombada, les dades objectives són un cop de puny a la taula d’aquesta maquinació. L’enquesta ICIP 2025 – https://www.icip.cat/wp-content/uploads/2025/11/Enquesta_ICIP_2025.pdf – ens diu que, tot i l’augment de 2 punts (que ja és un drama per la força de la propaganda), només el 46% associa immigració amb més delinqüència. I aquí ve el cop de gràcia: el 58% reconeix el benefici econòmic que els immigrants aporten a Catalunya. La sensació d’inseguretat puja, sí, al 64%, però no per dades objectives que ho justifiquin, sinó per la cascada de desinformació i les narratives mediàtiques i polítiques que amplifiquen i descontextualitzen fets aïllats.
Les fonts oficials, les que sí que compten, les que es basen en dades reals, ho deixen ben clar: la delinqüència no creix proporcionalment a la immigració. I els estudis confirmen sense ambigüitats que els nascuts a l’estranger presenten taxes de criminalitat similars o fins i tot inferiors en delictes greus.
La part més perillosa l’estratègia dels populismes és la normalització de l’odi: quan una idea tòxica, com que «els refugiats són terroristes» o que “la culpa de tot és dels immigrants”, es repeteix fins a la nàusea, el llindar de la nostra resistència moral disminueix. S’arriba a una massa crítica i una comunitat sencera, de manera quasi indolora, pot abraçar opinions i comportaments que abans hauríem rebutjat de ple. I, atenció!, les dretes amb aquesta erosió de l’esperit crític obren el camí a polítiques repressives i a l’atac directe a la dignitat humana.
La feina, la de l’esquerra i la de qualsevol demòcrata, no és replicar la perversa propaganda, sinó desmuntar-la amb el coneixement com a escut. Cal ser extremadament curosos amb la plataforma que donem als líders de l’odi: no normalitzar les seves declaracions com a opinions legítimes. No ens hem de deixar enganyar, abans de compartir cal revisar les fonts, cal exigir que els que difonen falsedats rectifiquin públicament.
En definitiva l’esquerra no s’ha de caure en el parany de discutir en el terreny de joc (afirmacions) de l’extrema dreta. La solidaritat no és feblesa, és l’única força que tenim per protegir el nostre futur col·lectiu i la convivència.
Denunciem la manipulació. Compartim la veritat.
Enric Llorens
@enricllorens
