Aquest fenomen del Black Friday és realment polièdric i ple de contradiccions. Els empresaris i comerciants hi veuen en ell una jornada de compres desfermades que els permet compensar les pèrdues provocades per l’encariment de l’energia, o els salaris i les matèries primeres, buidant magatzems i impulsa les vendes de final d’any. D’altra banda, les organitzacions de defensa dels drets dels consumidors aprofiten l’ocasió per alertar la ciutadania sobre els enganys amagats darrere dels preus manipulats amb mala fe: descomptes ficticis que inflen el preu original abans de “rebaixar-lo” o ofertes que expiren en hores per generar urgència artificial.
Per la seva banda, els activistes d’ONGs i entitats ecologistes ens recorden les greus conseqüències ambientals i socials del sobreconsum: muntanyes de residus electrònics, emissions de CO₂ derivades del transport global, explotació laboral en fàbriques llunyanes i un model de producció que prioritza la quantitat per sobre de la qualitat i la durabilitat. N’hi ha que fins i tot afirmen que aquesta tradició, importada directament dels Estats Units, després del Dia d’Acció de Gràcies i el Hallowen, només busca liquidar estocs obsolets dels minoristes i sanejar els balanços dels grans magatzems, sense beneficis reals per al consumidor.
El cert és que, amb tants missatges creuats, publicitat agressiva i bombardeig constant -anuncis que ens apareixen fins a la sopa, a les xarxes socials, al metro, a la televisió-, qualsevol persona pot acabar confosa i mentalment saturada. Potser per això molts enyorem un tipus de publicitat més propera, càlida i gairebé domèstica, que connecti amb la vida quotidiana sense pressionar. Fa uns anys, quan encara no es tenien tan presents les qüestions de gènere com avui, l’Ajuntament de Barcelona va llençar la campanya «Vine al mercat, reina». Aquell missatge senzill, afectuós i directe anava més enllà d’un simple reclam consumista: reflectia la voluntat de revitalitzar els mercats com a espais de trobada veïnal, com a peces vives del patrimoni cultural i social de la ciutat, on comprar no era només transacció, sinó també relació humana. El Black Friday, en canvi, és fred com el metall d’un centre comercial il·luminat amb neons: efímer, globalitzat i desarrelat. Potser hauríem de preguntar-nos si val la pena sacrificar la calidesa dels nostres barris per unes hores de frenesí consumista.
I tu, rei o reina, què en penses?
Joan Ferran