Recentment l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha fet públiques les dades de les rendes a Espanya. L’estudi analitza minuciosament l’any 2023; per tant, és una anàlisi feta amb temps, sense presses i amb profunditat. Té en compte les rendes de les llars, de totes, i en fa els pertinents càlculs.
El cas és que, per autonomies, Catalunya, Euskadi i Madrid són les més riques; i Andalusia i Extremadura, les més pobres. Si ho traslladem a províncies, ens dona que Guipúscoa, Biscaia i Madrid tenen les rendes per habitant més altes de l’Estat; i si baixem al nivell de municipis, ens detalla que Pozuelo, Matadepera i Boadilla –Madrid, Barcelona i Madrid, respectivament– són a dalt del podi de ciutats benestants. A la cua es troben Iznalloz, El Palmar i Huesa; de les demarcacions de Granada, Sevilla i Jaén.
Les xifres donen què pensar. Fixeu-vos en els topònims de la franja alta: Catalunya, Euskadi , Madrid, Guipúscoa, Biscaia, Pozuelo, Matadepera i Boadilla. Hi un triangle format pel País Basc, Catalunya i Madrid; tres comunitats amb ingressos per càpita per sobre de la mitjana. A la part baixa hi tenim els següents noms propis: Andalusia, Extremadura, Iznalloz, El Palmar, Huesa, Granada, Sevilla i Jaén. Tots del sud.
Curiosament, Catalunya i Euskadi són els territoris de l’Estat amb un sentiment identitari més fort. Sabem que en el territori català el sobiranisme porta 45 anys molt present: primer en forma de pujolisme (1980-2003) i després en forma d’independentisme (2012-2025). Al nord, sense arribar a ésser independentistes a cara descoberta –a diferència dels convergents–, quasi sempre hi ha governat, sol o en coalició, el Partit Nacionalista Basc (PNB). «Nacionalista», sense embuts, sense eufemismes.
És ben curiós que en dos llocs on es viu relativament bé, amb una qualitat de vida bona en general, hi hagi permanentment aquest discurs de queixa, de greuge i de mania persecutòria. La tercera zona amb índexs elevats, la capital de l’Estat, sense cap particularitat nacional ni singularitat especial, també recorre al victimisme, a la percepció d’ofensa i al plany constant.
L’INE esmenta Matadepera com la població més pròspera del país. Doncs ara anem a mirar els últims resultats electorals esdevinguts en aquesta localitat, els dels comicis al Parlament del 12 de maig de 2024. La força més votada fou Junts, amb gairebé el 50% dels sufragis. Esquerra hi obtingué el 9%; Aliança Catalana, el 6%; i la CUP, el 2,7%. Si sumem aquests números ens dona un 67% de suports a llistes secessionistes.
Digne d’estudi, tot plegat. Mentre més tens, més gemegues.
Xavier Barberà
Filòleg
@xbarberam
Y el hombre más rico de matalapera es un almeriense: el hombre de la tragapeŕras. Buena pregunta del porqué los ricos son los que más se quejan, porqué las élites con más influencia y poder en el Estado van de víctimas, porqué donde el franquismo fue tan fuerte se presentan como los más antifranquistas. El estatuto de víctima da votos.