Fa uns dies el País titulava un article d’aquesta manera: “los barceloneses de toda la vida ya son minoria en la ciudad”. L’escrit es basava en dades extretes del darrer padró municipal que constata una tendència imparable a un canvi de la població de Barcelona. Només un parell de dades per començar a reflexionar: el 35,4% de la població (612.529 persones) ha nascut a l’estranger, persones de 180 nacionalitats diferents! I una data encara més cridanera: el 46,5% del habitants entre 20 i 39 anys son immigrants. No calen més informes, no calen més estudis la cosa està clara: Barcelona, agradi o no, ja no tornarà ser la d’Onofre Bouvila, la de la Colometa o la del 92. Tenim, sortosament, una nova Barcelona on la diversitat formarà part de les nostres vides. Diversitat, quina paraula més bonica, varietat en podria ser sinònim i, com diu la dita : amb la varietat està al gust.
Però, alerta! La diversitat mal entesa pot portar problemes, els xocs culturals poden ser brutals. Vestimentes, religions o idioma poden ser font, i sovint ho son, de conflictes. Per una bon funcionament social cal llimar totes les arestes i, per això, tothom ha de posar de la seva part. I això se li en diu convivència.
Barcelona ciutat d’acollida amb una llengua pròpia, el català, que cal respectar i preservar. Barcelona ciutat defensora dels drets humans. Barcelona ciutat líder en polítiques d’inclusió. Barcelona ciutat compromesa amb la sostenibilitat i la justícia climàtica. Barcelona no pot, ni ha de renunciar, als seus principis. I això també se li en diu convivència.
Però hi ha gent que això de la convivència no va amb ells. L’extrema dreta i també part la dreta clàssica per tal de buscar redits electorals es dediquen, a tort i dret, a difamar a tot el que és diferent. Els immigrants són, per ells, els culpables de tots els mals i per justificar les seves teories son capaços d’inventar-se, dia sí dia també, qualsevol tema per tal de desprestigiar-los. Malauradament un sector dels joves, desencisats per un futur incert, criats en l’individualisme de les pantalles i amb greus problemes de trobar un habitatge digne i assequible han caigut al parany de l’extrema dreta i els seus influencers. Joves que cada cop més s’acosten als postulats fàcils de l’extrema dreta, l’odi al diferent apareix… I això no és fomentar la convivència
I mentrestant què fa l’esquerra? Doncs, com gairebé sempre, mirar-se el melic, discutir per posar-se d’acord, sense tenir respostes implacables i clares. Manté posicions porugues i sense concrecions, com si tingués por a ser titllada de “dretes” quan el ha fer és simplement suprimir la burocràcia i aplicar les lleis. Les actituds “bonistes” no aporten solucions, un exemple entre els molts que es podrien posar és la poca agilitat en el tema de la delinqüència: judicis ràpids molt lents i multi reincidents al carrer. Amb afirmar que els immigrants contribueixen molt a l’economia no n’hi ha prou, cal actuar més i amb més claredat. Cal combatre el missatge de l’extrema dreta amb Pedagogia, Educació i més Pedagogia:. A l’escola, des de les institucions democràtiques i també des de les famílies l’educació en el civisme és primordial. I sempre, això sí, s’ha d’exigir que es respectin drets humans
Tornem a la convivència. Hi ha un altre factor que hi incideix, és el paper de les persones nou vingudes. És primordial que demostrin la seva voluntat d’integració. L’esforç d’aprendre l’idioma és un pas molt important. També caldria saber què fan les entitats d’immigrants per facilitar la integració, l’adaptació o la cohesió. Quants cursets de català, quants actes conjunts amb entitats “catalanes”… I el paper del consolats, ha de ser només administratiu o ha d’anar mes enllà?
Amb la diversitat i la convivència Barcelona té l’oportunitat de ser una ciutat millor, és responsabilitat de tots els seus habitants d’aconseguir-ho. Ens hi posem?
Enric Llorens