El debat ha començat tímidament, però ja és aquí. Fa més de vint anys, el 9 de març de 2001, el ministre del PP Federico Trillo anunciava solemnement la fi del servei militar obligatori a Espanya, la popular mili. Aquell dia semblava que la paraula quedava relegada al passat, a les anècdotes de pares i avis. Avui, només nou dels 27 estats de la Unió Europea mantenen algun tipus de servei obligatori. Tanmateix, l’anunci a Alemanya de recuperar-lo —inicialment de manera voluntària— ha tornat a posar sobre la taula el concepte de servei obligatori.
La nova proposta no planteja tant un exèrcit clàssic com un cos de joves entrenats jeràrquicament i professionalment per fer front a desastres naturals i emergències climàtiques. En definitiva, es tractaria d’aprofitar l’estructura i la disciplina militar posades al servei de tasques civils.
El context hi convida. Europa —i Espanya, de manera especialment dramàtica— ha patit en els darrers anys incendis forestals devastadors, riuades demolidors i onades de calor extremes que han posat a prova la capacitat de resposta dels serveis d’emergència. D’aquí la temptació de crear una força nombrosa, entrenada i jeràrquica, capaç d’actuar amb rapidesa i coordinació. I, de pas, reforçar la cohesió social i el sentit de responsabilitat col·lectiva.
Ara bé, la paraula mili continua despertant recels, carregada d’un pes emocional intens. El servei militar tradicional va deixar un record agredolç: experiències i anècdotes compartides, però també la percepció d’imposició, d’incompetència, de pèrdua de temps valuós i d’una disciplina rígida i sovint ineficaç. Els defensors d’aquest nou model tenen ara el repte de convèncer la ciutadania que no es tracta d’una repetició del passat, sinó d’una eina moderna i necessària per afrontar els desafiaments climàtics i de seguretat civil del present.
A Espanya, la ministra de Defensa, Margarita Robles, ja ha tancat la porta a aquesta possibilitat. Tot i així, el debat comença a circular. Alguns sociòlegs assenyalen que, més enllà de la seguretat i el clima, un servei obligatori podria ser una via per reforçar valors cívics en un moment de fragmentació i individualisme. Potser, doncs, no és una idea tan estranya. Cal recordar, però, que el CIS no pregunta sobre aquesta qüestió des del 2017, quan el 75 % dels enquestats considerava «gens probable» fer-se reservista voluntari.
Rosa Maria Puig-Serra
Voluntariado ayuda, colaboración , proyecto común,.. es como un Erasmus solidario que nos ayudaría a conocernos mejor.