Bon dia a tothom,
Molt honorable senyor Salvador Illa President de la Generalitat de Catalunya, Honorable Senyor Ramón Espadaler Conseller de Justícia i qualitat democràtica, Senyor Xavier Menéndez, Director General de Memòria Democràtica, represaliats i familiars de víctimes de la repressió franquista.
Som avui aquí per retre un merescut homenatge als qui van lluitar contra la dictadura des de l’activisme i la militància i a aquelles persones que per la seva voluntat de resistir van preservar i dignificar la memòria de llurs familiars.
La recuperació de la democràcia i de les llibertats no fou pas una concessió per part del franquisme, sinó que va ser una conquesta social, una fita històrica, per la qual la societat catalana portava dècades lluitant.
La fi de la dictadura no hauria estat possible sense la pressió popular creixent, sense l’activisme i el compromís valent dels treballadors i les treballadores, de les associacions de veïns, de tants estudiants compromesos i dels militants polítics en la clandestinitat.
Tanmateix, aquesta victòria popular no fou fàcil. Franco i el seu règim dictatorial van voler reprimir amb total violència fins als seus darrers dies qualsevol intent de democratització. I aquells que vam gosar d’oposar-nos-hi ho vam pagar amb la presó, amb tortures i fins i tot amb la vida.
El proper 27 de setembre el Consell de Participació del Memorial Democràtic recordarem, al cementiri de Collserola, al darrer executat pel franquisme a Catalunya, en Juan Paredes Manot, Txiki.
Perquè recordem-ho en paraules de Nicolas Sartorius, “malgrat que Franco, ara fa 50 anys, va morir al llit, la dictadura va morir al carrer”.
Amb l’arribada la democràcia era de justícia, doncs, reconèixer la tasca de totes aquestes persones i contribuir al reconeixement que es mereixen.
Gràcies a l’empenta i a la constància de les entitats concernides per la recuperació de la memòria històrica i democràtica s’han anat desenvolupant a Catalunya les polítiques publiques de memòria que van culminar amb la creació del Memorial Democràtic de Catalunya el 31 d’octubre de 2007, i les posteriors lleis de foses i de reparació jurídica, que justament ara volem millorar i ampliar amb la proposició de la nova llei de Memòria Democràtica que esperem estigui enllestida i aprovada al parlament amb el màxim consens durant el 2025.
Les polítiques de reparació, que plasmen el reconeixement de les institucions democràtiques vers qui va lluitar contra la dictadura, són imprescindibles i reflecteixen els imperatius ètics de les societats lliures i és per això que, fonamentades en el coneixement històric, contribueixen a enfortir els valors democràtics.
Davant la involució política internacional i la banalització del feixisme, un jovent sense expectatives de futur millor, és fàcilment subjecte del populisme i dels missatges d’odi de les xarxes socials, que presenten com anti sistema i anti statu quo, al més antic del sistemes, l’autoritarisme, la submissió i el vassallatge.
No podem restar impassibles quan un 26% dels joves en algunes circumstàncies declaren preferir l’autoritarisme a la democràcia.
Davant d’això, com a societat tenim el compromís ètic i moral d’invertir tot el que sigui necessari en educació, cultura i memòria democràtiques.
President. potser ha arribat el moment de proposar un Pacte Nacional per la Memòria Democràtica.
Les darreres generacions d’activistes de l’antifranquisme, l’anomenada Generació TOP, encara podem donar el testimoni viu del que va suposar la dictadura i la conquesta de les llibertats. Assumim el deure de testimoniatge a les aules i allà on ens ho requereixen.
Més enllà dels ideals que animaven la lluita i de les vicissituds que van comportar dolor i indefensió aquests reconeixements són una mostra d’agraïment del govern d’un país democràtic a aquells ciutadans i ciutadanes que no van renunciar a la seva condició cívica, que van saber plantar cara a la dictadura i llegar-nos una societat més lliure i més democràtica. A tots ells, a totes elles, moltes gràcies.
Carles Caldreón Vallejo, President de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme