Corrupció és una paraula que ressona amb força tant als mitjans de comunicació com entre l’opinió pública. Sovint l’associem a suborn, tràfic d´influències o abusos de poder d’individus que, gràcies al seu poder i d’amagat, s’enriqueixen personalment de forma il·legal. Tanmateix hi ha una forma de corrupció no tan evident, però igual de perillosa. La que actua sota l’empara de la llei. És aquella que vestida de legalitat, atempta contra el bé comú i el futur de tots.
Al País Valencià, aquesta «corrupció legal» s’ha fet palesa en l’aprovació de lleis afecten greument el medi ambient i la seva protecció. Els canvis legislatius impulsats pel govern del Partit Popular en matèria de protecció i conservació del territori obren la porta a seriosos retrocessos en aquest aspecte. Normatives que, lluny de preserva, afavoreixen interessos particulars i comprometen la sostenibilitat, deixant una herència de perillosa degradació que afecta ja la ciutadania i també les futures generacions.
La gravetat d’aquesta degradació rau en la seva aparença de legalitat. Quan una llei, en comptes de protegir, destrueix, trenca el contracte social que ha de guiar qualsevol democràcia. Cal una reflexió col·lectiva. No es pot admetre que el què és legal no sigui just. La lluita contra aquesta corrupció silenciosa exigeix estar atents i exigir que les lleis defensin l’interès general, no el de pocs. Per això estan fetes.
Rosa Maria Puig-Serra