Emília Pardo Bazán vs Adolf Hitler
A la biblioteca Nimitz de l’Acadèmia Naval dels Estats Units, el Govern ha fet retirar un total de 400 llibres que poden estar relacionats, diuen, amb la política de la diversitat, l’equitat i la inclusió. Entre aquests llibres, en crida l’atenció un, del qual s’han fet eco alguns mitjans de comunicació, un estudi sobre Emília Pardo Bazán de Joyce Tolliver, investigadora i professora de la universitat d’Illinois. I per què l’han posat a la llista negra? Doncs crec que hores d’ara ja tothom té clar el posicionament de Trump contra les polítiques de diversitat i tot allò que s’hi pugui acostar. A més, com ha reconegut el portaveu de l’Acadèmia, s’ha fet una selecció per paraules clau. I el resultat és que han retirat aquest llibre acadèmic sobre Pardo Bazán però han deixat el Mein Kampf d’Adolf Hitler, per exemple. Tot molt tranquil·litzador.
Malauradament, aquesta no és una pràctica nova als Estats Units, sinó que es remonta al segle XVII, i després durant el XIX, amb l’aprovació de la Llei Comstock, que prohibia el comerç i la circulació de “literatura obscena”, entre la qual s’hi considerava l’Ulises de Joyce, o l’Adéu a les armes de Hemingway. Ja en aquest segle, la censura s’ha accelerat de forma alarmant en mans de grups religiosos i conservadors, però ha estat durant el curs 2023-2024 quan s’ha passat d’uns 3.000 llibres censurats (que ja és una barbaritat, de fet només que se’n censuri un ja és una barbaritat) a més de 10.000 (tot i que es creu que la xifra és encara més alta) en biblioteques públiques i acadèmiques, segons l’associació d’escriptors PEN Amèrica. ““Siguiendo las tendencias de años anteriores, las prohibiciones de este último año incluyen de forma abrumadora historias con personas o personajes de color y personas LGBTQ+. También observamos cómo los casos de prohibición de libros se dirigen cada vez más a historias sobre mujeres y niñas que incluyen representaciones de violaciones o abusos sexuales”, se puede leer en el informe de PEN América”, com llegim en aquest article d’El País.
Els Estats Units no són els únics censors de llibres, òbviament, Israel, Argentina, China, i aneu-hi afegint els estats amb governs liberals i d’extrema dreta també ho fan. I a casa nostra, què passa? Diríem que la crema de llibres és cosa del passat, de l’època de la Inquisició, amb índex de llibres prohibits, com el del general Quiroga, amb 2.315 obres; i de l’època franquista. Però la realitat és tossuda i se’ns manifesta amb tota la seva crueltat. I ens recorda com Vox va vetar la compra de més de 300 llibres per a la biblioteca de Burriana perquè els llistats que li havia passat la direcció tenien un “biaix ideològic”, segons el conseller de Cultura, Jesús Albiol; o com aquest conseller va prohibir revistes en català per considerar-les “promotores del separatisme català” i va fer retirar llibres LGTBI de la secció Juvenil de la Biblioteca “per protegir els menors”. És només un exemple, però n’hi ha prou per arribar a una conclusió esfereïdora: no estem tan lluny del que està passant en països on els homòlegs de la ultradreta espanyola ja governen.
La censura i la crema de llibres tornen a campar tranquil·lament per les nostres biblioteques i centres educatius, perquè en nom de la llibertat, la seva, volen una ciutadania cega i sotmesa, en un intent d’esborrar part de la societat i la història, com si no oferint aquestes publicacions en una biblioteca desapareguessin de la terra. Com sempre, la cultura, garant de la llibertat de pensament, és una enemiga a batre per als que volen el pensament únic.
M’horroritza el simple fet de pensar-ho, però ho crec: amb aquesta gent retrocedim tants segles que ens retornen a l’època Medieval; ja ha tornat la crema de llibres; i després què cremaran, les bruixes?
Iolanda Pàmies Rimbau
Periodista i escriptora
@iolandapamies