El triomf de Nawrocki com a nou president de Polònia per la mínima del candidat nacionalista, euroescèptic, conservador, autoritari i fonamentalista, no és una bona notícia per la democràcia a Europa. Si bé la victòria va ser per la mínima diferència, demostra que hi ha moviments tectònics que demostren que hi ha una consolidació de l’heterogeni vot de dretes extremes a la UE.
L’auge de l’extrema dreta a Europa, especialment a Portugal, Romania i Polònia, s’ha convertit en un dels fenòmens polítics més rellevants dels últims anys. Aquest ressorgiment no és un fet aïllat, sinó part d’ una tendència global que s’ intensifica en contextos d’ incertesa econòmica, crisi institucional i desconfiança cap a les elits polítiques. La influència de figures com Donald Trump ha servit de catalitzador simbòlic, tot i que les arrels del fenomen són més profundes i complexes.
El panorama polític europeu travessa un moment d’inflexió i l’anomenada “onada” d’extrema dreta, descrita com un “test d’estrès” per a la democràcia europea, ha posat en evidència el creixement sostingut d’aquests moviments fins i tot en països tradicionalment estables. Ezra Klein sosté que les democràcies modernes enfronten una crisi de confiança quan les elits no responen a les demandes ciutadanes, cosa que obre la porta a líders populistes capaços de capitalitzar el descontentament social.
A Portugal, el partit Chega, liderat per André Ventura, ha canalitzat el malestar social en un país considerat històricament un bastió d’estabilitat democràtica. Tot i que no ha assolit el poder, el seu creixement electoral reflecteix una insatisfacció amb l’establishment, alimentada per la incertesa econòmica i la percepció de corrupció o ineficàcia institucional.
Aquest auge es pot analitzar des de la perspectiva de Karl Polanyi, qui va descriure la reacció social davant els excessos del mercat desregulat. A Portugal, les desigualtats econòmiques i la precarietat han alimentat un discurs nacionalista que promet restaurar la comunitat i la sobirania nacional.
A Romania, partits com l’Aliança per a la Unió dels Romanesos (AUR) i figures com George Simion han capitalitzat el descontentament juvenil i el rebuig a l’establishment. La campanya en xarxes socials, especialment TikTok, ha estat clau per connectar amb una generació frustrada per la lentitud del desenvolupament econòmic i les disparitats regionals, combinat amb desigualtats extremes, que afavoreixen l’ascens de moviments radicals. A Romania, aquestes condicions es veuen agreujades per la proximitat de la guerra a Ucraïna, el pes de Rússia, i el discurs ultranacionalista que promet seguretat i orgull nacional.
A Romania, la retòrica d’AUR combina euroescepticisme, antiimmigració i un fort component identitari, ressonant amb votants que senten que el seu país “s’enfonsa”.
Polònia, sota el partit Llei i Justícia (PiS), ha estat exemple del que Kim Scheppele denomina un “Estat Frankenstein”: una democràcia liberal en aparença, però amb institucions desmantellades per consolidar el poder. Tot i que PiS va perdre el govern el 2023, la seva influència persisteix i l’extrema dreta manté una presència significativa, defensant un discurs social-conservador, proteccionista i euroescèptic, que ara es reforçarà amb la Presidència, capaç de col·lapsar el govern de Tusk.
El model ha inspirat altres líders de la regió i ha trobat ressò en els moviments d’extrema dreta de Portugal i Romania, que es pot entendre com una reacció contra la desnaturalització de la comunitat nacional, on el catolicisme i el tradicionalisme esdevenen pilars d’una identitat amenaçada per la globalització.
L’Ombra de Trump i el Populisme Global
La influència de Donald Trump no es pot subestimar. La seva victòria el 2016 i la seva retòrica populista han inspirat líders d’extrema dreta a Europa, funcionant com un referent simbòlic de la crisi global de legitimitat democràtica. No obstant això, la incertesa sobre les seves polítiques ha permès als líders europeus adaptar el seu missatge a contextos locals, mantenint un discurs anti elit i nacionalista.
Com adverteix Maquiavel, en temps de crisi, els pobles busquen refugi en líders que prometen ordre, encara que sigui a través de la por. Aquesta lògica es reflecteix en l’auge de l’extrema dreta, que capitalitza la percepció de caos econòmic i cultural.
L’auge de l’extrema dreta a Portugal, Romania i Polònia és resultat d’una confluència de factors: desigualtats econòmiques, descontentament amb l’establishment i una reacció cultural contra la globalització. Aquestes dinàmiques alimenten una narrativa d’exclusió que els moviments il·liberals exploten amb eficàcia. El desafiament per a les democràcies europees és abordar les causes estructurals del descontentament sense cedir a les solucions simplistes i perilloses de l’extrema dreta. La lluita per la democràcia continua sent un camp de batalla obert, on la restauració de la confiança institucional i la reducció de les desigualtats són més urgents que mai.
Héctor Santcovsky
Descripción muy clara de las tendencias políticas pero necesitamos alternativas, ya discurso potente y claro. Me apunto al discurso de la esperanza que ha marcado Ferran Pedret.