Darrerament s’ha fet pública la proposta de la Unió Europea que tots els ciutadans dels països membre tinguin a l’abast un kit de supervivència per si van mal dades, especialment ara que l’assetjament de Rússia a Ucraïna i la nova política expansionista de Donald Trump han encès totes les alarmes pel que fa a seguretat al Vell Continent. Se n’han fet anuncis, rodes de premsa i fins i tot un pedagògic vídeo. És un pack que ens ha de permetre passar 72 hores fora de la llar, en un hipotètic refugi, en un soterrani o en un búnquer. Així doncs, ens suggereixen que portem llaunes amb menjar, el mòbil i el seu carregador, ulleres, raspall de dents, sabó, una lot, documentació acreditativa de la nostra identitat, diners i aigua embotellada, entre altres coses «necessàries». No qüestiono la utilitat d’aquests objectes, els quals, efectivament, són vitals per afrontar el dia a dia. Ara bé, jo hi trobo a faltar quelcom: alguna cosa relacionada amb la cultura.
Estaria bé que s’aconsellés la ciutadania d’agafar un llibre de casa –qui més qui menys en té un– per, ni que sigui, fullejar-lo durant aquets tres dies. Per llegir-lo totalment o en part, o per rellegir-lo, si ja l’havíem llegit prèviament. No caldria que fos un text per a saberuts, ni per a experts, ni marcadament intel·lectual. Un llibre, simplement. De fotografies, d’idiomes, o la biografia d’algú mediàtic. Un llibre! O una revista, encara que no fos la de la setmana en curs.
La cultura també és vital. El confinament del 2020 ens ho va demostrar. Tot i estar reclosos en els nostres pisos, podíem seguir veient pel·lícules per la televisió; va haver-hi músics que sortien al balcó a interpretar peces populars perquè els seus veïns i veïnes en gaudissin una estona; vam tenir més temps que mai per a les lectures pendents; museus que ens van facilitar visites virtuals i gratuïtes al seu interior; corals que assajaven via zoom; obres de teatre que s’emetien per youtube; tertúlies literàries en línia; i un llarg etcètera.
Però vet aquí que quan es parla d’una urgència la cultura, en el seu vessant més ampli i multidisciplinar, és la gran oblidada; i qui l’ha obviat és, ni més ni menys, la UE.
En definitiva, t’ho diguin o no des de Brussel·les, tingues una novel·la, un recull, un poemari o un assaig a mà. Ben segur que aquells tres jorns, si es produeixen algun dia –esperem que no– se’t passaran millor i en sortiràs un xic més savi.
Xavier Barberà
Filòleg
@xbarberam