LA INCÒGNITA DE X

Darrerament, s’han conegut les decisions preses per alguns pilars de la societat de la informació que han deixat d’utilitzar la plataforma X, com per exemple La Vanguardia (com a tal, no els seus periodistes) el prestigiós The Guardian o la Universitat de Barcelona. Cal fer-ho? És encertat?

No hi ha cap dubte que a la xarxa esmentada s’hi troba una muntanya de brossa. Davant d’això podem evitar-la marxant, encara que sabem que en trobarem arreu, només cal obrir la televisió, o treballar-nos-ho una mica i optar per llegir només una llista de comptes escollits per nosaltres.

Però hi ha una raó més per deixar-la: un gest de càstig a l’home més ric del món, que en la seva megalomania sembla que vol destruir-ho tot, almenys la democràcia en la qual ens hem fet grans. Aquí també hi ha una reflexió: És útil? O serà simplement una operació-placebo, en la que ens sentirem realitzats a l’haver fet un acte meritori de rebuig a un dels artífexs de l’enlairament d’algú tan patètic i perjudicial per a la societat com Donald Trump.

Tanmateix, malgrat ser detestable, crec que el problema va molt més enllà que aquesta plataforma. Va de la banalitat de la gent, va de l’oblit de la reflexió i l’anàlisi equànime, va del consumisme d’immediatesa, del refús a l’esforç que implica raonar sobre un món cada cop més complicat. I és aquí on X fa mal de veritat: Ocupa un lloc d’on aparta a d’altres: el de la necessitat d’informació.

Potser ens ajudarà a la nostra pròpia decisió respecte a X fer-nos la pregunta: Em cal? M’és útil? Un dels arguments a favor és la immediatesa de la informació, un altre, el fet de trobar-nos amb gent que pensa com nosaltres. En ambdós casos, l’argument sembla més fruit de la propaganda que de la veritable experiència, en especial després que, amb l’anul·lació de controls i la manipulació dels algoritmes, cap de les dues coses tenen la garantia de complir amb l’expectativa creada.

És veritat que, davant un succés, al moment tenim els tuits (com es deu dir ara: els ecs?) que es en donen referències. Per començar, amb un grau de banalitat, inexactitud, quan no de mentida malintencionada, que requereix un esforç suplementari de verificació que gairebé mai es fa. Però també podem pensar que amb les eines actuals, no es caldrà acudir a X, atès que hi ha multitud de vies (de google a plataformes d’accés a diaris seriosos) on trobar-ho amb un major grau de garantia. Així i tot, gran quantitat de gent s’atura al primer que troba a X, i ni amplia ni verifica, sinó que ho pren per cert i no cerca res més, i d’aquí és on plora la criatura.

Respecte a la utilitat com punt de trobada, tampoc X és una opció amb un mínim de garanties. Podem trobar multitud d’opcions de característiques d’allò més variades. Però el que cal preguntar-nos és si realment es tracta d’això, o és un succedani que, de nou, ens amorteix les ganes de tenir un veritable cercle de contacte més o menys afí per compartir notícies i reflexions sobre aquestes.

Una aixada ens pot ser molt útil per a fer uns crestalls correctes que facilitin la irrigació i el creixement de les tomaqueres, però també pot ser una arma homicida. Així que no defugim el repte: El mal que ens puguin fer les xarxes depèn també de l’ús que en fem. Així que, per acabar, una darrera reflexió: L’ús requereix d’un temps i un esforç i som nosaltres i ningú més qui decideix on emprar-lo.

En el temps que heu passat llegint aquest article haguéssiu pogut llegir (sovint ni es llegeixen o ni s’obren els enllaços que porten) una vintena de missatges de X, Instagram o TikTok. Però: À vous de choisir.

Un minut més: si voleu, podeu entrar a l’article del pensador Gabriel Jaraba (per cert, autor d’un llibre titulat Twitter para periodistes! (UOC, 2015)), on dona idees més ben exposades que les meves. https://catalunyaplural.cat/ca/per-que-seguim-a-x-per-que-anem-a-bluesky/ amb reflexions que provenen de la Fundació Periodisme Plural. De debò que no necessitareu anar a X per trobar fonts addicionals de reflexió sobre el tema.