Escrit l’any 1818 per una jove Mary Shelley, Frankenstein continua sent una de les obres més influents i estudiades de la literatura gòtica i de ciència-ficció. Amb un subtítol significatiu, El modern Prometeu, la novel·la de Shelley planteja qüestions que van molt més enllà del relat de terror sobre un científic i la seva monstruosa creació; explora l’ètica de la ciència, els límits de l’ambició humana i les profundes tensions entre la natura i el progrés.
L’origen de la novel·la és tan llegendari com el seu contingut. Shelley va començar a escriure Frankenstein com a part d’un repte literari durant un estiu plujós a Suïssa, on es van reunir alguns dels escriptors més brillants de l’època, com Lord Byron i el seu futur marit Percy Bysshe Shelley. El que inicialment era una història breu basada en un malson es va convertir en una obra monumental que ha influït en la literatura i en el pensament modern de maneres insospitades.
Una de les temàtiques clau de Frankenstein és l’ús de la ciència per desafiar els límits de la vida mateixa. El personatge de Víctor Frankenstein representa el científic arquetípic, l’ambició del qual el porta a jugar amb forces que no pot controlar. La creació del monstre, mitjançant procediments que Shelley insinua però no descriu en detall, planteja preguntes sobre la responsabilitat ètica de la ciència, especialment en contextos com la genètica, la biotecnologia o la intel·ligència artificial, que segueixen sent debatudes avui dia.
A més, la novel·la reflecteix les tensions entre allò natural i allò artificial, entre allò diví i allò humà. De la mateixa manera que Prometeu va robar el foc als déus, Víctor Frankenstein s’enfronta a les conseqüències d’usurpar el paper de la creació. Shelley, però, ofereix una perspectiva ambivalent: el monstre de Frankenstein, malgrat la seva aparença grotesca, no és intrínsecament malvat. De fet, gran part del terror de la novel·la deriva de la soledat, el rebuig i la incomprensió que pateix la criatura, cosa que finalment el condueix a la desesperació. Això ens fa reflexionar sobre el paper de la societat en la formació de la identitat i la monstruositat.
En termes de gènere, Frankenstein també és un punt clau per la manera com fusiona elements del gòtic i la ciència-ficció emergent. Shelley crea un ambient fosc i desolat que recorda les narratives clàssiques de terror, però ho combina amb un discurs filosòfic sobre els avenços científics del moment, anticipant, en certa manera, l’auge de la ciència-ficció.
La rellevància contemporània de Frankenstein és innegable. Amb la creixent preocupació pels efectes de la ciència i la tecnologia en la societat, l’obra de Shelley ressona en els debats actuals sobre bioètica, manipulació genètica i el futur de la intel·ligència artificial. Cada nou avenç tecnològic reviu les preguntes que Shelley va plantejar fa més de dos segles: fins a quin punt pot la humanitat dominar la natura sense patir-ne les conseqüències?
Frankenstein segueix sent, en essència, un avís sobre el poder, l’ambició i l’ètica, i el seu missatge continua sent pertinent en una era on la ciència i la tecnologia avancen a un ritme vertiginós, però on la humanitat encara lluita per definir els seus propis límits.
Albert Salmerón Cojo
Gestor Cultural
@AlbertSalme