El passat 24 d’octubre es va presentar un estudi per part de la fundació Ayuda a Niños y adolescentes en Riesgo (ANAR) sobre la violència de gènere a noies menors als centres escolars d’Espanya de 2018-2022. L’estudi abasta més de vint mil intervencions a l’adolescència víctimes de violència de gènere. L’estudi ha estat subvencionat pel Ministeri d’Igualtat. La fundació té un servei d’atenció que ha atès durant aquests quatre anys més de tres-cents vuitanta mil casos. S’han estudiat les violències domèstiques, sexuals, físiques i psicològiques. L’augment en tots els àmbits ha estat constatable. L’estudi assenyala que les víctimes menors de deu anys han patit violència a la llar, en molts casos, l’agressor ha estat el pare o un familiar, mentre que en les adolescents de més de setze anys, l’estudi apunta com agressor principal, el nuvi. Una altra dada destacable és que la majoria de les víctimes no han denunciat ni pensen fer-ho, potser per la poca confiança que tenen en la justícia o bé per no ser revictimitzades. Han entrevistat a moltes joves de quinze anys i no identifiquen les circumstàncies que viuen per part dels seus xicots com a situacions de violència de gènere, per aquest motiu ANAR ha preparat un material didàctic per a primària i secundària per ajudar a identificar aquestes situacions.
Save de Children està estudiant des de fa temps en diferents CCAA l’impacte de la violència de gènere sobre la infància, l’adolescència o els feminicidis i ho ha resumit en una frase prou trista i contundent: en la violència de gènere, no hi ha només una víctima.
A Catalunya, no he trobat un estudi similar, però a finals d’octubre es va presentar un pla d’educació afectivosocial amb una actuació que implica famílies, alumnat i docents. La intenció de la Conselleria és buscar consensos i avançar en la coeducació com a motor de canvi per reduir les dades tant alarmants d’aquesta xacra que fa massa anys que dura. No podem deixar aquesta abismal feina en mans exclusivament de la institució escolar. Cal la implicació de tota la societat.
Els tres estudis coincideixen en la diagnosi. Identificar el problema és part de la solució. M’agrada que s’hagi convocat per part de la Conselleria una Jornada de Coeducació per abordar la problemàtica des del consens dels múltiples actants, només així podrem avançar. La coeducació és l’eina més eficaç per ajudar a identificar i modificar els casos de violència que viuen les nenes i les adolescents, alhora que implica reflexionar sobre la situació i corresponsabilitzar els nois a optar per altres models de relacions. Ara cal que s’estengui com una taca d’oli a tots els centres i a totes les activitats.
Maite Moreno
Escriptora
