Qui no va escoltar que Barcelona vivia d’esquena al mar? O que els barcelonins no sabíem gaudir de tot el que el mar ens oferia. Entre els meus records, conservo algunes imatges de moments amb el mar present. El viatge en golondrina amb la família, una pujada al telefèric del port, un aperitiu al restaurant del far del trencaones on pescadors afeccionats tiraven les canyes esperant que piqués algun peix. D’adolescents se’ns advertia del perill d’anar-hi amb cap xicot de nit. Amb ingenuïtat em pensava que un lladregot ens donaria un ensurt quan en realitat se’ns volia allunyar de romàntiques i fins i tot eròtiques estones. Si volíem banyar-nos, la platja de la Barceloneta era on podíem anar tot i que les cases de banys o els clubs cobraven l’accés a les seves instal·lacions amb caseta per canviar-te, piscines d’aigua de mar i, per fi!, el mar. Els xiringuitos dels àpats a la platja asseguts amb les cadires ensorrant-se. De petita, la Barceloneta encara era un barri de pescadors amb les barques ancorades al voltant de la Torre del Rellotge, la pesca capturada en bona part es destinava als restaurants del barri i el que no es venia en la subhasta del peix quedava pel consum de la gent del barri.
Avui, quan aquestes imatges ja no són una realitat, tenim un seguit d’andròmines que ajuden a mantenir-les d’alguna manera vives, presents. La imatge de la costa, del port i del barri de pescadors ha sofert una transformació radical de la ma dels Jocs Olímpics de 1992 i el Fòrum de les Cultures del 2004. Davant l’escultura Ones, a l’entrada del Moll de Barcelona, tenim una rotonda que és una sortida de la ronda del Litoral. Al seu bell mig hi ha la instal·lació El volcà del Paral·lel feta amb trossos de carbó recordant les empreses que el proveïen per als vaixells i per a les calderes i llars de foc particulars. El Moll de la Fusta va complir la funció de cobriment de la citada ronda amb la de passeig per a vianants a la vora del mar, pel que Port de Barcelona va col·locar l’escultura La parella, asseguda amb les cames penjant i observant l’activitat marítima. Amb les obres olímpiques a la Barceloneta no van sobreviure els magatzems amb l’excepció del “Palau de Mar”, ampul·lós i irònic nom de dos grans magatzems portuaris en una ciutat que va renéixer gràcies al comerç i la indústria. Paral·lelament, en el costat que dona a mar obert, es guanyaven les platges per la desaparició dels Banys de Sant Sebastià i l’enderroc de 94 xiringuitos. L’estel ferit, aquells cubs d’acer i vidre amuntegats verticalment, s’encarregava de dir-nos els locals que les excavadores i piquetes van eliminar del paisatge, una cinta gravada repetia la llista de locals fins que l’autora no va veure cap sentit en mantenir el magnetòfon en l’obra.
La nova oportunitat donada amb aquelles grans transformacions urbanes ha permès un nou i més ampli gaudi del mar i les seves platges, obres com el Patí de vela, Homenatge a la natació o Esportius a la mar ens ho remarquen, com Peix ens recorda la vida de les espècies marines. Esport i lleure combinen amb la cara amarga i tràgica viscuda a la ciutat. Les obres fetes al litoral barceloní pel 2004 van connectar la platja de la Barceloneta amb la nova creada als peus del recinte que va acollir el Fòrum de les Cultures. El barraquisme del Somorrostro o de Pequin es recorda amb plaques il·lustrades i informatives, fent-nos conèixer les dures condicions de vida en uns barris d’autoconstrucció damunt la sorra sense cap mena d’infraestructura ni equipament. Les imatges de la pel·lícula Los Tarantos (1963) presenten el seu dia a dia tot i la fallida història d’amor shakespeariana que narra. Amor i odi es repeteixen en el Camp de la Bota. Odi dels vencedors envers els vençuts que eren afusellats, amor dels seus familiars per mantenir viu el seu record. Fraternitat, ara en el recinte del Fòrum, commemora totes les víctimes. Els seus 1706 noms es poden llegir en el mural de 55m de llarg a modus del parapet on van ser ajusticiats. Acabo amb les paraules de Màrius Torres “jo vull la pau però no vull l’oblit”.

Carme Grandas
Historiadora de l’art
