Des del ú de Juliol Espanya assumeix la presidència de la Unió Europea fins a finals d’any. Un període important tractant-se del darrer semestre complert abans de les properes eleccions europees el 2024. Enmig d’una situació nacional complicada, en la que ja ha quedat evidenciat que el Partit Popular no governarà el país i pendents de que el PSOE sí pugui fer-ho, aquesta presidència europea està quedant camuflada en els mitjans i la consciencia ciutadana.
Sabem que cada vegada és més rellevant el que passa a Europa pel que pertoca a les polítiques estatals i també a la inversa. La darrera crida de Meloni a Von der Leyen per fer-se càrrec de la immigració no controlada a les fronteres d’Europa al Mediterrani, o la darrera Directiva de la UE 2023/970 del Parlament Europeu i del Consell, per la que es reforça l’aplicació del principi d’igualtat de retribució entre homes i dones per un mateix treball, per exemple, ens mostren el condicionament de les polítiques i actuacions estatals alineades amb els objectius de la Unió.
A l’inici del mandat, es van definir quatre prioritats per treballar:
- La reindustrialització de la Unió Europea per tal de garantir la seva autonomia estratègica. Malgrat l’apertura internacional de les darreres setanta dècades s’ha mostrat molt beneficiosa pel creixement econòmic, la experiència derivada de la pandèmia i altres factors geopolítics aconsellen promoure una major industrialització als nostres països, per sostenibilitat pròpia i per garantir la qualitat i suficiència de la ocupació. En concret, es vol fomentar el desenvolupament d’indústries i tecnologies estratègiques en el territori europeu, l’ampliació i diversificació de les nostres relacions comercials i el reforç de les nostres cadenes de subministrament, amb especial atenció a la Cumbre UE-CELAC.
- Avançar en la transició ecològica i l’adaptació mediambiental.
La transició ecològica ha de permetre a Europa reduir dràsticament la seva dependència en energia i matèries primeres, abaratint els costos de les empreses i facilitant més ocupació. Durant el semestre, s’impulsa una reforma del mercat elèctric per afavorir les renovables, reduir el preu de la electricitat i millorar l’estabilitat del sistema. També s’esperen els reglaments d’eficiència energètica i les mesures per a la reducció de residus i microplàstics.
- Reforçar la unitat europea
La cohesió interna de la Unió Europea, en moments de tensió econòmica, social i política, és l’objectiu principal per poder garantir la pau i el progrés social, tal com ha estat en els darrers setanta anys.
S’aprofundirà en el mercat interior, la unió bancària i de mercats de capitals, així com una consolidació d’instruments com NextGenerationEU, que faciliten el desenvolupament harmònic dels països, segons les seves necessitats.
Finalment, i no menys important, s’ha de preservar la identitat i els valors europeus, davant atacs ideològics neofeixistes i retrògrads que volen posar en perill avenços socials i en drets humans.
- Impulsar una major justícia social i econòmica.
L’increment del PIB no és suficient; cal aconseguir que la riquesa generada arribi a la ciutadania de forma equitativa i afavoreixi noves oportunitats per a tothom, així com millors condicions de vida. Una economia competitiva ha de ser també justa i solidària. S’establiran uns impostos mínims i comuns de tributació empresarial a tots els estats membres i es combatrà l’evasió fiscal de les grans multinacionals, que suposa per la UE cada any 1,5 punts del PIB.
S’impulsarà decididament l’ampliació dels drets dels treballadors i treballadores en diferents àmbits amb especial atenció a col·lectius vulnerables, com els infants i joves, les persones amb discapacitat i les dones víctimes de violència masclista.
Voldríem recordar aquí quin es el marc polític de les polítiques socials i econòmiques orientades a mantenir i millorar les condicions de vida dels europeus i europees.
El Pilar Europeu de Drets Socials, descrit en la imatge, identifica clarament les àrees vinculades al benestar de les persones i el compromís amb la justícia social. Cada estat membre ha d’orientar les seves polítiques en aquestes direccions, posant les persones en el centre de l’acció i fent convergir les diferents polítiques econòmiques, socials i la legislació corresponent, per tal de garantir el progrés social de forma continuada.
Estem al mig del semestre europeu i tenim la garantia de que el govern actual, encara que en funcions, desenvoluparà al màxim els compromisos de la UE. Veient els reptes que ens venen, observant la forma de governar de les dretes, coneixent els seus estils de lideratge, la seva capacitat de compromís per objectius comuns… ¿podem realment pensar que hi ha alguna opció més ferma i segura que la de tenir a Espanya un govern progressista i modern?
Esperem de tot cor que la cohesió europea es mantingui ferma al voltant dels valors de la llibertat i la fraternitat federal, que faci el possible per tendir a la igualtat d’oportunitats entre tots els ciutadans i ciutadanes europeus i que els estats membres, especialment el nostre, estigui a l’alçada i segueixi desenvolupant polítiques de progrés basades en el consens i la connexió amb la societat. Només les esquerres ho poden fer.
Referències
Plan de Acción del Pilar Europeo de Derechos Sociales (europa.eu)
https://op.europa.eu/webpub/empl/european-pillar-of-social-rights/es/
Isabel Sierra
@IsabelSierraNav
Psicòloga
