La propera setmana s’estrena Lali Symon al Teatre Romea, un espectacle protagonitzat una Emma Vilarasau fantàstica (com ja és habitual en ella), acompanyada de la Munt Plans i la Júlia Bonjoch.
Tot i que no puc desvelar gaire sobre l’espectacle, si puc dir que Sergi Belbel fa d’autor i director. Només per aquests noms que estic dient ja hauria de ser suficient per a resumir l’exigència artística d’aquest espectacle.
Lali Symon commou, ens fa riure i ens emociona, perquè tothom es pot sentir identificat amb aquest espectacle. L’obra ens parla de com pot compaginar una dona la seva carrera professional amb la seva vida personal. Com diu l’Emma Vilarasau, Lali Symon és un tribut a tota una generació de dones que han cuidat als seus pares i que han de combinat aquestes cures amb feines i horaris absorbents; parla d’aquelles generacions de dones que ho van donar tot per cuidar els seus pares i fills i que, quan es fan grans, veuen que no hi ha ningú que les cuidi com elles ho havien fet amb els seus pares.
Amb aquestes paraules, ens trobem amb un retrat de la vida, del nostre dia a dia. Un mirall on la ficció i la realitat, de vegades, es confonen per donar pas als nostres records, als nostres pensaments i a un examen de consciència.
En definitiva, aquesta obra ens parla de llibertat, de la família, dels somnis, de la convivència, de les pors… ens parla de la vida i ho fa des d’un punt còmic i amb l’assessorament de Berto Romero.
Albert Salmerón Cojo
Gestor Cultural
@AlbertSalme