Recentment s’han esdevingut dos aniversaris de dues actuacions celebrades a Barcelona. Per una banda, Eric Clapton al Palau d’Esports, el 7 de maig de 1983, ara fa 40 anys. Per altra, Dire Straits a la plaça de toros Monumental, els dies 8, 9 i 10 de maig de 1992. Jo hi vaig anar el 9. Ja en fa 31 anys, d’això.
Pel que fa al concert de Clapton, cal dir que mesos abans, el mes de febrer, havia tret al mercat Money and cigarretes. Ja se sap, l’aparició d’obra nova sempre és excusa per a rodes de premsa, crítiques musicals i anunci d’una gira a continuació. Però les cançons d’aquest àlbum seu quasi no foren interpretades en els seus directes, doncs el gruix dels quals el formaren clàssics seus com «Wonderful tonight», «I shot the sheriff», «Cocaine» o «Layla». Per aquella època l’Eric ja portava tretze anys de carrera en solitari, pel que ja era una llegenda entre el públic i exhaurí amb molta antelació les entrades per al recinte de Montjuïc. Una audiència que ja el considerava un bluesman en tota regla, cosa que en aquell recinte palesà.
Pel que a Dire Straits respecta, s’ha de dir que l’any anterior (1991) havien posat a la venda el disc On every street, del qual sortí el single «Calling Elvis», que arribà al top 10 en diversos països. Aquest àlbum motivà la gira del 92. A diferència de Clapton, força cançons d’aquest LP foren interpretades en els seus directes; i, com no, sonaren èxits seus com «Walk of life», «Romeo and Juliet», «Sultans of swing», «Money for nothing», «Brothers in arms» o «Solid rock».
La banda va anunciar la seva dissolució el 1995, tres anys després, pel que aquells tres concerts a la ciutat –omplint tres nits seguides la Monumental, fet insòlit per aquella època– poden qualificar-se d’històrics, atès que fou l’última ocasió de veure el grup sencer. Això sí, Mark Knopfler, ja en solitari, actuà a la ciutat en diverses ocasions.
Xavier Barberà
Filòleg
@xbarberam