Ens trobem ja en campanya electoral, aquell espai de temps cada cop més llarg, en què els partits polítics i sobretot, els candidats que els hi posen cara, presenten les seves mesures estrella de cara a guanyar vots.
I una d’aquestes propostes ha estat l’herència universal de Yolanda Díaz, un globus sonda dirigit a la joventut, qui els promet 20.000 euros quan compleixin 18 anys.
Es tracta d’una proposta que comporta per a l’estat molts i molts diners tenint en compte la piràmide d’edat a Espanya, però deixant de banda això, seria útil de debò per a combatre la desigualtat? Qui ens garanteix que sigui així? Per què amb 20.000 euros pots decidir posar-te a estudiar a la universitat (i a veure fins on t’arriben) o pots decidir comprar-te un cotxe. No només això, aquests 20.000 euros poden servir-te per fer un viatge fantàstic o per ajudar als teus pares a que no us desnonin. Realment aquests diners suposen la redistribució de la riquesa?
Entenc que ens trobem en un moment en què la gent ha desconnectat de la política i en que la gran varietat d’opcions que tenim els ciutadans per votar fan que els partits busquin propostes populistes per aconseguir el vot, però a la vegada si de debò ens volem seguir dient d’esquerres, no podem caure en la temptació d’oferir a una societat cada vegada més individualista i egoista més individualisme i egoisme, el que hem de fer és ser responsables i mirar de redirigir aquesta situació. Jo vull topalls en els preus de l’habitatge. Vull que la universitat no sigui un privilegi per a uns pocs rics. Vull una sanitat pública forta. Vull que existeixi un sou màxim que eviti aquestes diferències abismals entre el que val l’hora d’uns i el que val la d’altres… No vull 20.000 euros per a poder-me pagar part de la medicació si em poso malalta, o 20.000 euros per pagar estudis que no em puc pagar.
Com a màrqueting polític no sona tan bé, cert… Però què és el que volem realment? Crec que sincerament els polítics ara tenen un altre handicap que afrontar i és el de treballar també per a acabar amb el tipus de societat al que ens hem anat dirigint: hipercapitalista, individualista i superficial.
Lu Pablo
Periodista
@lupabv
