No recordo l’any que vaig anar a visitar Hongria, però havia llegit que a l’avinguda Andrássy era l’únic carrer del món patrimoni de la humanitat des del 2002. És un carrer ple de palauets i es va començar a construir al segle XIX. És un carrer llarg de gran bellesa i ple de boutiques de totes les marques internacionals a la part baixa dels edificis. Fins aquí no tindria res d’especial si no fos perquè la informació que sabia era que al número 60 havia albergat les dependències de la policia secreta d’Hongria (AVH) del règim comunista, coneguda com a la Casa del Terror. Un edifici de color negre que destaca bastant amb les altres edificacions i que havia servit per empresonar, matar dissidents i com espai de tortura de tota mena de règims totalitaris. A Espanya, feia poc que s’havia aprovat la llei de la memòria democràtica impulsada per Zapatero i la discussió era notable entre partidaris i detractors.
El mateix any que va ser escollida l‘avinguda com a patrimoni de la humanitat van inaugurar la Casa del Terror com a museu de la memòria. La façana té enganxats quadres en record de les víctimes. Jo tenia ganes de veure com havien conjugat els dos fets. Com ho havien fet possible. Vaig visitar el museu i realment els soterranis feien honor al nom.
El dia 22 d’abril vaig recordar el viatge quan vaig anar a la concentració davant de Via Laietana, 43 en relació amb la publicació de Torturades de Gemma Pasqual i vaig comparar ambdós esdeveniments. Ja sé que Via Laietana no és patrimoni de la humanitat, però les persones que demanen que sigui l’edifici dedicat a la memòria de les conquestes per les llibertats democràtiques tenen el dret de passar per davant i que no els recordi les tortures i els sofriments i que serveixi per fer pedagogia i contra els totalitarismes.
Sé què volen fer dues convocatòries al mes. Tenen tot el meu suport i solidaritat. I sempre que pugui hi aniré. L’estat ha contestat negativament tres cops, però tard o d’hora haurà de rectificar. Fem memòria.
