PANDÈMIA: N’HEM SORTIT MILLOR?

Aviat farà tres anys que es va decretar l’estat d’alarma a tot Espanya, el 14 de març de 2020. Aquells dies, sorprenentment, la ciutadania manifestà una consciència fora de mida: ens vam confinar als domicilis, sortíem el mínim indispensable i ens vam preocupar pels nostres éssers més pròxims. A les vuit de cada vespre sortíem als balcons per aplaudir el personal sanitari, l’única forma que teníem d’agrair-los l’esforç que estaven fent. Des de les nostres finestres vèiem les dels altres veïns, a la majoria dels quals, almenys a les grans ciutats, no coneixíem de res. Ens saludàvem a distància, ens sentíem solidaris, empatitzàvem els uns amb els altres. Ens sentíem millors persones i teníem la percepció interna que aquell confinament ens estava canviant, que en sortiríem dones i homes més bons. Fins i tot, periodistes, pensadors, opinadors o filòsofs ho verbalitzaven als mitjans.

Les restriccions s’anaven flexibilitzant i cada cop més interactuàvem presencialment amb la resta de gent: companys de feina, amics o familiars. Els propòsits eren positius i redescobrirem valors que consideràvem oblidats: l’amistat, la conversa, l’interès per la salut dels altres, la convivència. S’obrí el període de vacunació i disciplinadament la immensa majoria dels ciutadans i ciutadanes ens vacunàrem contra el coronavirus, respectant el calendari per edats que les autoritats sanitàries ens van indicar i fent cívicament les pertinents cues.

Però a mesura que s’ha anat normalitzant la situació sanitària, que hem anat omplint els espais públics i que hem tornat als quefers diaris, tot aquell «bonrollisme» ha anat minvant, s’ha anat esmicolant, s’ha anat perdent. Les notícies així ho palesen. Segueix havent-hi violència verbal, es traspassen línies vermelles un dia sí i l’altre també, continua havent-hi agressions homòfobes o masclistes, encara hi ha gent que s’enriqueix il·lícitament (fins i tot hi ha qui va traficar amb mascaretes), el bullying corre pels patis de les escoles, la mentida i les fake news són el pa de cada dia, hi ha baralles als exteriors de les discoteques, la crispació és present als hemicicles parlamentaris… Realment n’hem sortit millor?